La Paràbola de la Indiferència

Els cristians hem escrit durant molt de temps unes histories ben diferents de les que va escriure Jesús. Els protagonistes de les nostres històries eren sempre la gent d'ordre, les persones formals, complidores de la llei, mentre que a les de Jesús ho eren sovint els pecadors i els marginats. Les històries dels cristians tractaven sovint temes com anar a missa, pregar o seguir la moral sexual, mentre que les de Jesús tractaven gairebé sempre sobre l'exigència d'estimar. A les nostres històries importaven molt les paraules, les definicions, les regles i les lleis. A les de Jesús, els fets, les experiències. 

Sense anar més lluny, el protagonista de la paràbola del bon samarità és un marginat, un proscrit. El tema és l'amor. I quan els doctors de la llei pregunten qui és el proïsme, Jesús no dóna una definició que cal aprendre, sinó un exemple que cal seguir.

El Papa Francesc ens està ajudant a fixar-nos en les històries de Jesús, a centrar-nos en els protagonistes i els temes que preocupaven més Jesús. El Papa ho respecta tot, és clar, ens convida a ser fidels a tot, però posa l'accent en l'essencial, que és estimar. 

El contrari d'estimar no és necessàriament odiar, també ho és ser indiferent. El Papa Francesc ha dit força vegades que un dels grans pecats del nostre temps és la globalització de la indiferència, l'anestèsia del cor. És un pecat que no solia sortir a les nostres històries, però que és central a les de Jesús, com la paràbola del bon samarità. 

El representa precisament com el pecat dels homes d'ordre, dels complidors de la llei. Davant l'home necessitat, el sacerdot I el levita passen de llarg, indiferents al seu dolor, amb el cor anestesiat, més preocupats pel Temple que pel proïsme. 

Avui correm més risc que mai de caure en el pecat de la indiferència, de l'anestèsia del cor, perquè s'han globalitzat el dolor i les mancances. Però, precisament per això mateix, també tenim més oportunitats que mai de ser un samarità.

Joan Ferrés Prats.