no deixis que el meu cor s'aferri als ídols del poder i del tenir.
Estimar-te a tu amb tot el cor no m'aparta de reconèixer i de gaudir
la bondat de totes
les coses que has creat,
però m'allibera de l'ànsia, de l'avarícia,
de l'ambició, de la por de no tenir mai prou.
Estimar-te a tu amb tot el cor m'obre al goig de compartir, de donar i rebre sense recança
els béns que ens has posat a disposició segons les necessitats de cadascú.
Aleshores el món deixa de ser un camp de batalla de les multinacionals de l'egoisme i comença a assemblar-se a una gran família, a aquell paradís original.
Aleshores els diners deixen de ser armes perilloses i esdevenen eines molt útils al servei del benestar universal.
Parenostre...
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada