Senyor, no em cal plantar cap morera al mar, i per això no et demano tanta fe com un gra de mostassa.
Però sí que et demano almenys un polsim de fe per creure, en la malaltia, que hi ha salut, en la freda indiferència, que hi ha bondat, en el fragor de la guerra, que hi ha pau, en la foscor de la mort, que venç la vida.
No em donis més fe de la que puc suportar sense perdre el seny, no et demano signes celestials, missatges ni aparicions, en tinc prou amb el teu evangeli.
Et demano, això sí, prou fe per no perdre l'esperança, per viure confiat en la teva promesa, per caminar encara que no vegi la meta, per buscar sempre la teva empremta i l'espurna de bondat que queda en mi i en cada ésser humà.
Parenostre...
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada