diumenge XXIII durant l'any
4 setembre 2016
És possible que, en algun moment de la nostra vida, hàgim de definir-nos davant de qüestions difícils: un negoci brut, un amor egoista, una causa injusta, una petició d'ajut...
L'evangeli deixa ben clar que a l'hora de prendre la decisió, allò que ha de passar per damunt de tot, ha de ser Jesús. No hi ha d'haver res que estigui per damunt d'aquesta fidelitat. Res.
Amb tot, no confonguem les coses. És evident que ser cristià suposa renúncies. Evident.
Però això no significa quedar-nos buits. Al contrari: és renunciar a certes coses, però per quedar-nos més plens: més plens de l'amor del Senyor que és l'única font de la joia, de la pau, de l'esperança autèntiques.
No tinguem por de renunciar per Jesús: no hi sortirem perdent. Ell mai no es deixa vèncer en generositat. Renunciar per Jesús, no és empobrir-se, sinó enriquir-se: és una bona inversió.
Això ens fa comprendre també l'afirmació de Jesús, que diu que l'hem d'estimar més a Ell que els pares, esposa, fills o germans.
No tinguem por: aquesta preferència per Jesús no suposa deixar oblidats o abandonats aquells que més estimem.
Perquè l'amor de Déu no exclou, sinó que integra. L'amor sincer a Déu, dóna més tendresa i més profunditat a l'amor humà. Com més estimem el Senyor, més augmentarem i perfeccionarem el nostre amor als pares, espòs o esposa, fills o germans.
Perquè l'acostament al Senyor va destruint el nostre egoisme que és l'obstacle que ens impedeix d'estimar de veritat.
Posem l'amor de Jesús en el centre del nostre cor i deixem-nos guiar per ell. Mai no ens n’haurem de penedir.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada