dimecres 4rt de quaresma
Jo 5, 17-30
Créixer, fer-se adult, ser lliure..., tot plegat demana, exigeix, deslliurar-se de les pròpies “dependències”: els mecanismes, les persones, les institucions que ens vulguin lligar de mans i peus i, dominar i manipular el cor i la consciència; caldrà deslliurar-nos de tot allò i de tots aquells que vulguin fer de nosaltres uns titelles...
¿I Déu? ¿és, o no, dins aquesta xarxa de la que necessito desfer-me per poder sentir-me lliure?
Senyor, et sóc ben sincer... De vegades se’m fa difícil confiar en Tu. La Paraula que m’adreces, els missatges que em fas arribar, els camins que em proposes... No! No veig clar que sigui el que necessito!
Tal vegada sigui por al compromís, potser per egoisme... No ho sé! Sovint, però, tinc més ganes de fer tot el contrari del que em demanes i no pas el que em proposes.
Senyor, Oh Crist, prou sé que Tu no em prens res, ni tens cap intenció de fer-ho... Tu, no em vols pas prendre res d’allò que em fa veritablement persona, veritable ésser humà. Tot el contrari!
Tu, Bon Déu, no vols més que potenciar tot allò de bo que el teu amor a colgat dins meu.
Tu, Déu de Misericòrdia, no pretens res més que donar-me totes les oportunitats que em calguin i encara alguna més...
Tu, Tendresa i Bondat infinites, aconsegueixes de fer eixir el millor de jo mateix... És per això, perquè tinc consciència que el pensar-te i sentir-te no fa res més que ajudar-me a mostrar la millor versió de mi mateix, és per això que malgrat les meves indecisions i malfiances, no puc deixar de creure en Tu i d’intentar, cada dia, de oferir-te el que sóc i lliurar-te la vida.a
¿I Déu? ¿és, o no, dins aquesta xarxa de la que necessito desfer-me per poder sentir-me lliure?
Senyor, et sóc ben sincer... De vegades se’m fa difícil confiar en Tu. La Paraula que m’adreces, els missatges que em fas arribar, els camins que em proposes... No! No veig clar que sigui el que necessito!
Tal vegada sigui por al compromís, potser per egoisme... No ho sé! Sovint, però, tinc més ganes de fer tot el contrari del que em demanes i no pas el que em proposes.
Senyor, Oh Crist, prou sé que Tu no em prens res, ni tens cap intenció de fer-ho... Tu, no em vols pas prendre res d’allò que em fa veritablement persona, veritable ésser humà. Tot el contrari!
Tu, Bon Déu, no vols més que potenciar tot allò de bo que el teu amor a colgat dins meu.
Tu, Déu de Misericòrdia, no pretens res més que donar-me totes les oportunitats que em calguin i encara alguna més...
Tu, Tendresa i Bondat infinites, aconsegueixes de fer eixir el millor de jo mateix... És per això, perquè tinc consciència que el pensar-te i sentir-te no fa res més que ajudar-me a mostrar la millor versió de mi mateix, és per això que malgrat les meves indecisions i malfiances, no puc deixar de creure en Tu i d’intentar, cada dia, de oferir-te el que sóc i lliurar-te la vida.a
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada