DIUMENGE XXV DE DURANT L’ANY
22 de setembre 2018
Sovint la menció geogràfica del camí té una importància rellevant en l’evangeli. No es tracta només d’ubicar l’escena en un punt concret del mapa ni de fer una crònica de l’itinerari que el Senyor realitza amb el seu grup de seguidors. El camí de Galilea a Jerusalem simbolitza el camí vital dels deixebles i el seu creixement espiritual seguint els passos del seu Mestre. És també el camí que la comunitat cristiana realitza diumenge rere diumenge al llarg de tot l’any litúrgic. Jesús camina davant els deixebles mentre ells van discutint sobre quines són les prioritats que els ocupen. El diumenge, quan ens retrobem a l’Eucaristia, arribem a l’església carregant al damunt els problemes i neguits de la setmana i, d’alguna manera, els posem damunt l’altar. Aleshores Jesús interpel·là els deixebles: «¿Què discutíeu pel camí?». Després dels ritus introductoris de la missa, d’una manera semblant, la Paraula irromp enmig del poble reunit per oferir-li l’aliment espiritual i situar-lo novament en els viaranys de Déu.
Quan Jesús es refereix a si mateix amb l’expressió «el Fill de l’home» vol conduir els seus interlocutors a aquella visió del profeta Daniel –relatada en el capítol setè del seu llibre– que anunciava al poble oprimit la proximitat d’un Regne gloriós. Daniel els comunicava que Déu mateix donaria aquest Regne a un misteriós «Fill de l’home», com a representant del poble sotmès al dolor i al sofriment. Jesús transforma aquella imprecisa visió del profeta en una realitat plena i universal. El Fill de l’home, que és ell mateix, representa ara la totalitat de la família humana la qual, necessitada de ser alliberada del pecat i del mal que l’oprimeixen, serà elevada al pla salvador de Déu. Jesús, Déu encarnat, es lliura a si mateix per la humanitat sencera, per redimir-la Després que el Fill de l’home caurà en mans dels homes i serà martiritzat fins a la mort, «ressuscitarà al cap de tres dies». Aleshores totes les paraules que Jesús va pronunciar i tots els signes que va realitzar faran ressò en els deixebles. Ells mateixos comprendran llavors que el cristianisme consisteix en donar-se als altres imitant l’Amor amb què Jesús ha estimat, un Amor viscut fins a l’extrem. Els qui formem l’Església, si volem mantenir una vida veritablement evangèlica, haurem de quedar sempre lluny d’ambicions, enveges, lluites, baralles i tot afany de poder: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots».
