Mestre, és bo que estiguem aquí dalt

diumenge 2n de Quaresma

Lc 9,028-36

Ser del Crist, ser cristià, és fer experiència viva i personal de l’amor i la bondat de Déu. No ens apuntem a un estil de vida, ni a una idea o filosofia, no es tracte de subscriure un conjunt de normes, jurar unes lleis o una constitució; ser cristià ni tant sols és adherir-se a un “llibre” per més sagrat que sigui. Ser del Crist demana un encontre amb Ell, viu i ressuscitat! Res d’aparicions, ni de fantasmes o esperits que s’invoquen. Ser del Crist és creure en el Déu que és Pare, deixar-nos tocar, habitar per Ell i adonar-nos que la vida amb Ell pren un altre sentit, absolutament nou, ple i distint!

Gràcies, Senyor, per haver sortit al nostre encontre, al meu encontre! Gràcies per haver volgut ser “Déu-amb-nosaltres”, “Déu-amb-mi”, que fa camí amb mi, que ha mort a la creu i ha donat la vida per mi!

Crist, Senyor, Tu sempre estàs disposat a acollir-me, a escoltar-me, a regalar-me la teva espatlla amiga i a esdevenir bàlsam de consol per les meves ferides.

Romandre amb Tu, ser amb Tu... Sentir-te, viure’t és tan gran, tan especial... És fantàstic! Poc importa on... de fet, arreu! Poc importa quan, en quin moment... de fet, sempre! El que de debò importa és ser amb Tu...

Gràcies, Senyor, per fer-ho possible!

---

Pregar en Quaresma 2019

Il·luminats

diumenge II de Quaresma

17 de març 2019

Els catecúmens, en arribar el primer Diumenge de Quaresma, optaven per ser batejats o retirar-se del camí  inicial. Era el dia de la decisió. Els decidits inscrivien els seus noms en el llibre dels «il·luminats o competents» per iniciar la seva preparació immediata als sagraments de la iniciació cristiana. La majoria dels catecúmens decidien continuar el camí i viure una nova vida. Els inscrits es comprometien a seguir Crist, passant de la muntanya del Tabor a la del Calvari, del joiós moment de la transfiguració a la realitat de la configuració amb Crist mort i ressuscitat.

Aquest diumenge els «il·luminats» s'obrien a l'esperança de ser submergits en les aigües baptismals per experimentar la seva transfiguració, el seu pas de les tenebres a la llum. El diumenge anterior havien optat pel Crist perquè havien superat la temptació. En el present, en veure el Crist transfigurat esperaven ser ells també transfigurats en la llum de la Vetlla Pasqual.

Jesús baixà de la muntanya del Tabor en companyia dels tres apòstols per adreçar-se amb pas segur a l'altra muntanya, el Calvari. Als «il·luminats» se'ls deia que, per arribar a la meta, calia caminar amb Jesús cap a la mort i ser, com Jesús, sacrifici agradable al Pare i oració permanent per a la salvació de la humanitat. El camí era difícil i ardu, pedregós i sacrificat però, alhora, ple d'esperances. El present diumenge, que es proclamava l'evangeli de la transfiguració de Jesús, els il·luminats s'animaven a rebre els sagraments de la iniciació cristiana perquè volien també ells ser transformats en el seu interior per les gràcies sagramentals que rebran en la nit de la Vetlla Pasqual.

La Quaresma és temps de preparació i acció quotidiana. No s'improvisa, la Nit pasqual. És una experiència espiritual que no es pot improvisar si volem que deixi petja en la comunitat cristiana i en cadascun dels seus membres. Una bona preparació a la Pasqua de Resurrecció consisteix a meditar i posar en pràctica cada dia de la Quaresma els textos litúrgics i omplir dia a dia les nostres mans de renúncies i creences.

En el Tabor, la veu de Déu proclama Jesús de Natzaret com a Fill seu. Tots, il·luminats i batejats, si volem ser transfigurats hem d'escoltar el Mestre. L'escolta no pot ser passiva. Vivim submergits en una cridòria

de veus i esdeveniments que no deixa escoltar la remor de la veu divina. La societat s'ha convertit en la fira del crit. Moltíssimes paraules buides i pocs fets.

Transfigurar-me

DIUMENGE II de QUARESMA

5 febrer 2018

Què em demana Déu a mi, ara, perquè la meva vida es pugui renovar: a nivell personal, familiar, laboral,  comunitari...? 

El seguiment de Jesús és per a persones esforçades, per als qui no es conformen amb "anar fent". La conversió que ens suggereix el relat del mont Tabor, és una transformació de tota la persona. I cadascú sap quins aspectes seus cal "transfigurar", per arribar a ser més plenament evangèlics. 

Pot ser el nostre egoisme, el nostre mal humor habitual, el nostre pessimisme i manca d'esperança, no estimar prou, la nostra mandra o covardia, conformar-se amb la mediocritat de vida... Cadascú s'ho sap. 

Però ens hem d'esforçar, perquè "la inèrcia sempre perd": abandonar-se sempre porta al fracàs més absolut. L'únic que cal és fer-ho amb confiança. 

Els deixebles veuen un Jesús nou i fascinant. Jesús sempre ha estat així. El que passa és que no se n'havien adonat perquè el miraven amb una mirada superficial, poc penetrant, massa humana. Ara, en contacte amb el núvol, que és el signe de la presència de Déu, els ha afinat la vista i descobreixen en Jesús una bellesa i una plenitud que ignoraven totalment. 

Aquesta experiència també la podem fer nosaltres a un altre nivell. Déu ens ha posat al costat persones meravelloses. Però sovint la nostra mirada és curta i rutinària. No som capaços de descobrir el tresor que posseïm. Només ens n'adonem de veritat quan ja se n'han anat d'aquest món.  

La pregària sincera ens afina la vista i ens fa veure les coses i les persones amb una llum nova. Aquesta llum no falseja la realitat, sinó que en fa descobrir aspectes vertaders que se'ns escapen, si sols la mirem amb ulls humans.

Aixequeu-vos, doncs, no tingueu por

DIUMENGE II   DE QUARESMA

12 de març de 2017

El camí al qual ens crida Déu és un camí incert, que com Abraham, hem d'anar descobrint cada dia. És allò de Machado: "Caminante no hay camino, se hace camino al andar". Cada dia és un do de Déu que ens impulsa a fer un pas endavant en aquest camí.

Els pobles russos tenen aquella imatge tan expressiva per significar un nou dia: un immens paisatge nevat, blanc, immaculat, verge, que ningú no ha tocat encara i que Déu posa, cada matí, a les meves mans. Què en vull fer?

El podem trepitjar i embrutar amb els nostres egoismes, amb les nostres amargors i pessimismes, amb les nostres infidelitats ... Però també el podem fer més esplendorós, si som capaços de fer-hi brillar el sol de l'estimació. Qui estima, no malversarà mai el dia. I farà un pas endavant en el seu camí.

Què en faig del nou dia que cada matí estreno?
M'acosta a Déu i als germans?

I no tinguem por de perdre'ns en aquest camí, perquè tenim una brúixola d'indubtable solvència: Jesús. Ell és el guia que no falla mai. El punt de referència que ens assenyala sempre la bona direcció. No ens podem equivocar. I, precisament des del núvol, surt aquella veu, la veu del Pare, que diu:
"Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo". És la guia que ens fa falta.

Dins nostre ressonen moltes veus: la de l'egoisme, la de l'amor propi, del comodisme, de l'ambició, de la mediocritat... I també, sens dubte, la veu de Jesús.

La veu de Jesús porta a la transformació definitiva, a la serenor d'esperit, a l'esperança ... "Aixequeu-vos, doncs, no tingueu por"

Transfiguració de Jesús

No sols els apòstols tenien necessitat d'experiències estimulants com la transfiguració de Jesús en el Tabor. També nosaltres en necessitem. Hi ha moments de la nostra vida en què ens sentim cansats, desanimats, decebuts i plens de dubtes. Hi ha vegades que passem per experiències amargues o se'ns demanen coses que ens resulten difícils.

És llavors que necessitem tastar una mica de la felicitat que ens espera al final del camí. Necessitem saber que, malgrat tot, la nostra vida té sentit. Per això necessitem fer una experiència profunda de Déu.

I no cal que pugem a cap muntanya, perquè és una experiència que es fa en el fons del cor. De vegades serà en forma de llum que aclareix certs dubtes i porta pau; o en forma de joia profunda; o com la sensació pregona de sentir-se perdonat o molt estimat per Déu; o en forma d'impuls que ens fa reprendre el camí amb nou coratge...

També n'hi ha que troben Déu ficant-se en organitzacions que s'esforcen per anar transformant les estructures de la nostra societat, contribuint a que siguin més justes, més humanes, més fraternals, més d'acord amb el projecte de Déu.

Els camins són diversos, certament, però ningú pot prescindir de fonamentar la trobada amb el Senyor en la seva Paraula. Però, evidentment, aquesta trobada amb el Senyor no és per a quedar-nos inactius. Sempre podem tenir la temptació de Pere: refugiar-nos en una interioritat que no compromet a res. És en part una característica de les noves espiritualitats. Cal irradiar enfora aquesta llum i aquesta força que portem dins.

Transfiguració de Jesús

No sols els apòstols tenien necessitat d'experiències estimulants com la transfiguració de Jesús en el Tabor. També nosaltres en necessitem. Hi ha moments de la nostra vida en què ens sentim cansats, desanimats, decebuts i plens de dubtes. Hi ha vegades que passem per experiències amargues o se'ns demanen coses que ens resulten difícils.

És llavors que necessitem tastar una mica de la felicitat que ens espera al final del camí. Necessitem saber que, malgrat tot, la nostra vida té sentit. Per això necessitem fer una experiència profunda de Déu.

I no cal que pugem a cap muntanya, perquè és una experiència que es fa en el fons del cor. De vegades serà en forma de llum que aclareix certs dubtes i porta pau; o en forma de joia profunda; o com la sensació pregona de sentir-se perdonat o molt estimat per Déu; o en forma d'impuls que ens fa reprendre el camí amb nou coratge...

També n'hi ha que troben Déu ficant-se en organitzacions que s'esforcen per anar transformant les estructures de la nostra societat, contribuint a que siguin més justes, més humanes, més fraternals, més d'acord amb el projecte de Déu.

Els camins són diversos, certament, però ningú pot prescindir de fonamentar la trobada amb el Senyor en la seva Paraula. Però, evidentment, aquesta trobada amb el Senyor no és per a quedar-nos inactius. Sempre podem tenir la temptació de Pere: refugiar-nos en una interioritat que no compromet a res. És en part una característica de les noves espiritualitats. Cal irradiar enfora aquesta llum i aquesta força que portem dins.

Lectures del proper diumenge

DIUMENGE III DE QUARESMA

• Èxode 3,1-8.13-15: Jo-sóc m’envia a vosaltres.
• 1Corint 10,1-6.10-12: La vida del poble amb Moisès al desert va ser escrita per advertir-nos a nosaltres. 
• Lluc 13,1-9: Si no us convertiu, tots acabareu malament.

Per reflexionar

Quaresma interior: camí pasqual

La llibertat cristiana, en el temps litúrgic de Quaresma, rep l'oportunitat d'exercitar-se amb més consciència en el combat espiritual de la fe i la lluita contra el mal, dos aspectes inseparables de l'esdevenir creients, és a dir, col•laboradors del regne de Déu.

Les cinc setmanes que iniciem amb el signe penitencial de la imposició de la cendra volen ser una ajuda que desvetlli encara més la dimensió pasqual i baptismal del viure cristià (alliberament, consagració, purificació, fortalesa...). El fruit és aprendre a estimar cada dia més amb el cor de Déu, font d'on brolla tota autèntica obra bona (dejuni, oració, almoina.).

Per tal que aquesta oportunitat no resti desatesa seria molt positiu recordar que el Dimecres de Cendra se'ns demana canviar la nostra actitud, la nostra mentalitat (conversió). 

Canviar el malentès d'una rutina anual (grisa, adolorida i voluntariosa) d'esforç comportamental... per un pelegrinatge interior vers la joia de Pasqua! Transitar per la Quaresma amb el desig de restar més oberts al misteri de la resurrecció del Senyor.

Aquesta ruta del poble de Déu és símbol de perseverança constant, entesa com aquella «tossuderia santa» de saber- se i sentir-se fills i filles d'un Pare misericordiós, amb una missió a acomplir en la societat que ens mou a renunciar amb vigor a tants ídols i projectes enganyosos. 

La Quaresma així viscuda se'ns presenta com un repte agradable, no- voluntarista: és la fascinació de posar en joc la llibertat pròpia, col•laborant en l'acció ininterrompuda de la Gràcia.

De les variades formes de viure creativament aquest temps, una proposta podria ser de caire setmanal, agafant com a eix l'evangeli dominical:

EL DESERT (diumenge I): deixo que em condueixi i em transformi l'Esperit que guià Jesús? Les meves estones de pregària tenen com a motiu la petició i l'agraïment pel do de l'Esperit?

LA PROFECIA (diumenge II): resto indiferent a la veu de tants profetes actuals que clamen per la justícia, la solidaritat, la pau? Els meus gestos, paraules i accions neixen de l'escala de valors que ells defensen?

L'ESCOLTA (diumenge III): contemplo Jesús, tot sol, dins el meu cor, o hi són també altres ídols que m'enlluernen i desorienten?

L'AMOR INCONDICIONAL (diumenge IV): acullo la misericòrdia inesgotable del Pare envers la meva pobresa i limitació, sense cap por?

EL PERDÓ (diumenge V): contemplant la serenitat de Jesús, em deixo impactar per la seva llibertat d'esperit, que deslliura de l'opressió mental i espiritual de la culpa?

.

Gna. Teresa Rofes, carmelita descalça (o.c.d.)

El vídeo

Trobada diocesana d'adolescents i joves  

Agenda

COMISSIÓ DE LITÚRGIA

La comissió de litúrgia es reunirà dimecres 24, a 2/4 de 8 del vespre per preparar la propera setmana santa.

JOVES

Dimecres 24, a 2/4 de 9 de la nit es reuniran els joves de la Fita en comissió per prepara la Pasqua Jove d’enguany.

GRUP DE FAMILIES

El Grup de Famílies de la Geltrú, el proper diumenge 28 aniran d’excursió a Corbera de Llobregat i a l’església romànica de Sant Ponç del segle XI. Per més informació: pabordiageltru@outlook.com 

VIA CRUCIS

Els divendres de quaresma a 2/4 de 7 de la tarda farem el Via Crucis per l’interior de l’església de la Geltrú. Els diumenges a les 7 del vespre a St. Antoni.

____________
imatge de portada extreta de pixbay