Qui soc jo per a vosaltres?

DIUMENGE XXIV DE DURANT L’ANY

16 de setembre 2018

No serveixen respostes purament acadèmiques o conceptuals, sinó que se’ns demana una resposta nascuda de l’encontre i l’experiència amb Ell. Del coneixement històric de Jesús no en sabem gran cosa; sobre el coneixement bíblic i teològic, s’han escrit milers i milers de llibres; però el coneixement que aquí se’ns demana és el coneixement nascut de l’experiència, de la interioritat de cadascú, i de l’encontre i la relació amb Ell.

I no serveixen les respostes precipitades. Quan Pere respon «Vós sou el Messies» aquesta paraula encara no era per a ell prou significativa, com després li retreu Jesús: «No penses com Déu, sinó com els homes...». Pere pensava massa en un Messies triomfant, entenent el triomf com ho entenem els homes, no com ho entén Déu...

D’altra part, a la segona part del text trobem, d’alguna manera, un complement de la primera. Conèixer el Crist comporta saber que seguir-lo és portar com Ell les creus que ens toquin a la vida, i que el seu seguiment és molt absorbent: «cal perdre la vida per Ell i per l’Evangeli». I «si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi...».

«Agafar la creu i perdre la vida» no és una crida a l’ascetisme per l’ascetisme.

Jesús home va participar de les joies i les esperances dels homes i dones del seu temps; alhora, però, va assumir les responsabilitats i les exigències que li marcava la vida.

Les creus les du la vida, i quan Jesús parla de «salvar la vida» ens convida a acceptar les febleses nascudes sovint de la pròpia condició humana, i, sobre tot, les incomprensions de mantenir-se fidel a una conducta ètica i compromesa. «Negar-se a si mateix» no és caure en una baixa autoestima, sinó posar la nostra coherència i les nostres responsabilitats per damunt dels nostres propis interessos, i això comporta molts cops moltes creus.

Acceptar la figura de Crist a la nostra vida és acceptar el seu destí i les paradoxes que comporta el seu missatge. Seran moltes les dificultats i contradiccions que ens tocarà patir pel fet de ser cristians, però sabem que la creu acabarà en la resurrecció, i que aquest món injust i precari esdevindrà un «cel nou i una terra nova».