PREGÀRIA
Les gelosies i enveges sorgeixen de l'íntim dolor de creure que no som prou estimats, que un altre ens ha robat el lloc en el cor d'algú que voldríem que ens mirés i que ara temem que ens ignorí.
Siguin més o menys justificades, en el fons són malalties de l'ànima, d'un cor creat a la mesura de Déu i que cap amor humà pot sadollar.
Però els qui hem rebut la Paraula de Déu no tenim dret a sentir-nos així.
Ni que una mare pogués oblidar el fill de les seves entranyes, Déu mai no ens oblidaria.
Ell ens coneix un per un i ha enviat el seu Fill no a salvar la humanitat en abstracte sinó cadascú de nosaltres.
Gràcies, Pare, perquè el teu amor ens permet viure sense rivalitats ni enveges. Tu ens envies a comunicar aquest amor acollint i servint especialment els que menys compten als ulls del món.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada