Sóc sord?

DIUMENGE XXIII DE DURANT L’ANY

9 de setembre 2018

És trist ser sord. Una persona que no hi sent, viu tant o més aïllada que un cec. Té molt poca comunicació  amb les persones que l’envolten. Està molt desconnectada d’aquells que l’envolten.  No sap de què parlen. 

A l'Escriptura, la sordesa sempre simbolitza la duresa de cor davant les crides i la gràcia de Déu. Per  això convé recordar que hi ha hagut un moment de la nostra vida en què cadascun de nosaltres ha mantingut l’oïda oberta a la crida de Déu. Si no hagués estat així, nosaltres avui no seríem cristians.

Ens podríem preguntar, però, si ens mantenim oberts a les crides que Déu ens va fent o si, amb el temps, ens hem anat tancant. Si fos això darrer, m’aniria empobrint espiritualment. Em quedaria raquític. Seria llàstima perquè significaria que estic anant endarrere en la meva vida. M’estic obrint o m’estic tancant?

Els miracles, a l’evangeli, sempre tenen un sentit simbòlic que va més enllà de la simple materialitat del fet que es narra. Són “signes”, que  demostren que Jesús és el Salvador anunciat pels Profetes.

En la curació d’un sord-mut, se’ns volia indicar que Jesús és Aquell que ve a destapar la nostra oïda interna i fer-nos així capaços d’obrir-nos a la veritat de Déu.

En tenim necessitat d’això. Perquè tots correm el perill de tancar-nos en nosaltres mateixos i d’orientar la nostra vida d’acord amb la nostra pròpia llum, que és molt feble, i d’acord amb els nostres propis criteris que són molt curts, molt egoistes.

Cal, sobretot durant l’eucaristia, que ens esforcem per posar-nos en contacte amb Jesús, perquè obri la nostra oïda interior i faci que la seva veritat ens penetri a fons i transformi els nostres cors.

Es fa molt necessari escoltar bé la Paraula de Déu per poder millorar la nostra manera de parlar. La docilitat a la Paraula no només millora la nostra percepció auditiva sinó també la nostra comunicació oral. Com el nadó que necessita les paraules del seus pares per abandonar progressivament el balbuceig, els cristians necessitem escoltar assíduament la Paraula de Déu per fer de la nostra parla un veritable instrument de comunicació de l’Evangeli. Amb les nostres paraules, sovint pobres, limitades i senzilles, però ben amarades de l’Escriptura, potser altres oïdes s’obriran per escoltar la veu suau del Pare que s’adreça al cor humà.