27 novembre 2016
diumenge I d'Advent
Primer diumenge d'Advent, comencem l'any litúrgic: comencem un nou any cristià. Com serà aquest any per a nosaltres?
No ho sabem. En la vida sempre anem de sorpresa en sorpresa. Moltes de les coses que hem viscut, ni les havíem somiat abans que ens passessin. No sabem exactament què ens aportarà aquest any que comencem.
Però una cosa sí que sabem amb tota certesa: que passi el que passi, podem comptar sempre amb l'ajut i l'estimació del Senyor. Això sí que és absolutament cert. La llàstima és que massa sovint oblidem aquesta realitat tan esperançadora.
Per això Jesús, ens diu: "Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor".
"Vetllar" significa "estar atent". Hem d'estar atents per poder acollir aquest Senyor que ve a salvar-nos. Perquè Ell se'ns fa present no sols al terme de la nostra vida, sinó ja ara, cada dia, a cada instant.
El Senyor se'ns acosta per omplir-nos dels seus dons: la pau interior, la joia íntima, l'esperança a prova de decepcions, la capacitat d'estimar generosament, la fortalesa per superar situacions difícils...
L'Advent ha de ser un temps de renovació de la nostra esperança, de tornar a començar. "Benaurats aquells que no perden mai la il·lusió de tornar sempre a començar". St. Pau ens ha dit: "Prou de dormir: ja és hora d'aixecar-nos".
Deixem-nos de pessimismes i de pors que no porten a res. Comencem el nou any litúrgic amb il·lusió, amb ganes de viure. La resta ja la farà el Senyor en el moment oportú.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada