En les nostres celebracions, la Litúrgia de la Paraula suposa molts esforços. Són nombroses les sessions per a lectors. Són molts els esforços per a tenir megafonies en condicions. La gent més implicada en les comunitats fins i tot s’esforça a reflexionar en grup les lectures prèviament a la celebració, etc. Tot això convé mantenir-ho: sempre hi ha nous lectors, els aparells de megafonia s’han d’anar renovant, les comunitats van canviant...
Tanmateix constato, una vegada més, que per a una gran part de la comunitat no ha arribat encara el moment de l’escolta de la Paraula de Déu. Hi ha persones que presenten unes actituds que manifesten que no s’ha descobert que les lectures són proclamades per a ser escoltades i per a ser rebudes com a aliment. Però l’àmbit del repte que tenim d’educar en l’escolta va més enllà de l’àmbit pròpiament litúrgic. Si bé tenim el repte de fer descobrir que la Litúrgia de la Paraula és un regal que se’ns fa, penso que tenim un problema social al qual, des de l’àmbit pastoral i, concretament, litúrgic, podem respondre amb una contribució educativa.
En aquest sentit, tot esforç pastoral per a educar en l’escolta pot ser una bona contribució a la vida social i a la convivència. Educar a l’escolta en qualsevol àmbit de la vida, perquè no tindria sentit que escoltéssim atentament les lectures de la missa i no vivíssim en actitud d’escolta als altres i a la vida. És precisament a través de les persones i els esdeveniments, il·luminats per l’Escriptura Santa, que Déu ens parla avui.
Josep Maria Romaguera
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada