Des de la doctrina social de l’Església, ens cal remarcar que l’economia és un àmbit bo i necessari en la nostra vida, però que es gira contra nosaltres quan deixa d’estar al servei de la persona.
La crisi econòmica actual té una component atribuïble a la manca d’ètica. Les relacions econòmiques s’han despersonalitzat tant que es podria pensar que tot el que s’hi esdevé prové d’un dinamisme intern aliè a la voluntat humana. I no és així. Allò de positiu i de negatiu que hi ha en l’àmbit econòmic és fruit de decisions i de responsabilitats personals i col•lectives, entre les quals també ens hem de comptar. La crisi actual ens ha posat al davant de manera dramàtica aquesta realitat.
La doctrina social de l’Església davant l’activitat econòmica, ens diu que ha d’estar al servei de l’home i dels pobles, al servei del seu creixement integral, a fi que uns i altres no només tinguem cobertes les necessitats vitals, sinó que creixem en humanitat. A Caritas in veritate, Benet XVI proposa el camí per humanitzar l’activitat econòmica i els seus fruits: introduir-hi la lògica del do i de la gratuïtat.
Concepció Huerta,
Membre del Seminari de Doctrina i Acció Social de l’Església (SEDASE)
Més informació: Full Dominical Extra, 13 de novembre de 2016
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada