Senyor Jesús, jo vull estimar i ajudar el proïsme, però voldria fer-ho al meu gust: ajudar a hores convingudes, estimar els qui em cauen bé o em desperten compassió.
Per això la paràbola del bon samarità em deixa inquiet: estimar un desconegut amb qui no m'uneix res, sense saber si és digne del meu ajut; estimar sense previ avís, quan tinc altres coses per fer.
Això és ser proïsme.
Aquesta paràbola també és la del bon hostaler. Cal l'ajuda d'urgència, a cop calent, però també calla cura atenta i continuada que el samarità tot sol no podia fer.
En l'hostaler veig la figura de tantes institucions, plenes de bona voluntat i de professionalitat, que atenen els pobres, els malalts, els marginats, les víctimes que hem d'anar recollint de la cuneta.
Ensenya'm, Senyor, a ser bon samarità
i bon hostaler.
Pare nostre, que esteu en el cel:
Sigui santificat el vostre nom.
Vingui a nosaltres el vostre regne.
Faci's la vostra voluntat,
així a la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia,
doneu-nos, Senyor, el dia d'avui.
I perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,
ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Amén
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada