DIUMENGE XVII DURANT L'ANY
La primera cosa que ens fa demanar al parenostre és: «Vingui a nosaltres el vostre Regne». És desig del Senyor que, com a cosa prioritària abans de demanar res per a mi, demani que el seu Regne sigui ben aviat una realitat entre nosaltres.
El Regne de Déu és el de la pau, de la solidaritat, de la germanor, del respecte, de la comprensió ... Aquesta és la necessitat més urgent.
Cada parenostre que diem és una petició al Senyor perquè acabin aquestes barbaritats que ens mostren cada dia els mitjans de comunicació i que porten patiment a tants germans nostres innocents.
Però, per tal que una pregària sigui sincera cal que es compleixin dues condicions. La primera, que nosaltres aportem el nostre granet de sorra, fent el que està al nostre abast. La segona, que confiem que la resta ja la farà el Senyor. Cal que siguem conscients que si el Senyor ens fa demanar que arribi el seu Regne, significa que ens ho vol concedir.
La segona cosa que ens fa demanar al parenostre és: «Faci's la vostra volun-tat». La seva: no la meva.
No sempre Déu em donarà allò que li demano. Però si la pregària és sincera, sempre serà escoltada. Si Déu no em dóna allò que li demano, és perquè em vol donar una cosa millor. Déu no canvia mai per rebaixar: sempre ho fa per millorar. Aquest és el punt essencial d'una pregària sincera: acceptar que es faci la voluntat de Déu en la meva vida. Perquè aquesta acceptació suposa que hi confiem. I això porta pau, encara que no hàgim obtingut el que demanàvem.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada