És una història verídica. L'any 1923, poc abans de morir, l'escriptor Frank Kafka viu a Berlin una meravellosa historia amb la seva companya Dora Diamant.
Cada dia fan passejades pel parc. Una tarda hi troben una nena plorant. Ha perdut la seva nina. Kafka, commogut, s'asseu al seu costat i li explica que la nina ha anat de viatge. La nena no el creu. Kafka li diu que la nina li ha escrit una carta i que l'endemà la portarà.
Aquesta commovedora història del final de la vida de Kafka explica per què totes les persones de totes les èpoques han necessitat sempre relats. Tots els grans relats de totes les cultures han cobert aquesta doble necessitat: connectar amb les necessitats emocionals de les persones I donar un sentit a la seva vida.
Els cristians tenim també la nostra història de referència, el nostre gran relat, el de Crist, un relat que connecta amb les nostres necessitats emocionals, preocupacions i esperances, i que alhora els dóna un sentit. Com la nena de Kafka, els cristians només estem salvats si vivim amb passió aquesta història, si aquesta història serveix per canalitzar les nostres necessitats emocionals i per donar sentit a les nostres vides.
Joan Ferrés i Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada