Des d'on s'albira Déu? (II)

Càritas Europa denuncia que
la situació dels refugiats
posa en dubte els valors europeus

UN DÉU VERITABLEMENT DE TOTS

La sensibilitat moderna pren en aquest punt una postura decidida: o Déu és just, és a dir, estima tots els homes i es preocupa igualment de tots o, per contra, no hi ha lloc per a Déu. Un Déu injust apareix com a inadmissible. Pensar que jo puc estar embadalit a la capella donant gràcies a la divina Providència, perquè m'ha alleujat el meu mal de queixal o perquè ha fet que no em faltés res, i pensar que la mateixa Providència no es preocupa gens dels nens esquelètics que es moren de fam al Zaire o dels camperols que són portats a la mort pels interessos d'uns pocs a El Salvador, és una cosa simplement inadmissible.

Si Déu existeix, Déu ha de voler que tots els homes puguin viure una vida digna d'homes; si no és així, és que alguna cosa s'ha interferit en la voluntat de Déu, o és que Déu no existeix. Com ja sabem, una bona part de l'ateisme modern prové d'elegir aquesta última alternativa. Els creients, en canvi, hem de defensar que les injustícies, desigualtats, opressions i els abusos entre els homes és una cosa que no és ni pot ser volguda per Déu: és una cosa que potser en una certa part pot ser atribuïda a les mateixes limitacions de la condició de ser finit, però, sobretot, a la voluntat de l'home contra Déu, que per això mateix és una voluntat "pecadora".

La sensibilitat moderna, com he dit, copsa això molt lúcidament; però no es tracta de cap novetat. A la Bíblia ho tenim afirmat d'una manera insuperable: "reconèixer Jahvé", identificar-lo com a Déu veritable i autèntic al costat dels déus falsos o ídols, és comprovar que ell fa justícia, mentre que els ídols estan al servei dels interessos particulars dels seus devots. Ell va alliberar el poble de l'esclavitud d'Egipte; ell protegeix sempre l'orfe, la vídua, el desvalgut, l'estranger, que eren els possibles subjectes d'opressió en aquell tipus de societat.

• El que experimenta el mal i la injustícia podrà creure en Déu si pot reconèixer que aquest mal i aquesta injustícia no són volguts per Déu.
  
• Difícilment reconeixerà això si constata que el mal i la injustícia són inferits i fonamentats pels que diuen que creuen en Déu.
  
• Per contra, podrà ser induït a creure si constata que la fe en Déu és força eficaç per a lluitar contra els mals i les injustícies que es produeixen entre els homes.

Creure en Déu aleshores serà creure en una interpel·lació i una exigència veritablement absolutes de justícia entre els homes.

Josep Vives sj.