En un número del butlletí de l'equip de Pastoral Obrera del Bisbat de Sant Feliu, Miquel Àngel Jiménez explicava la seva experiència com a voluntari de la presó de Brians 1. I acabava la seva crònica amb aquests paràgrafs:
Una tasca de voluntari dins la presó, que té un gran contingut humà i d'apropament al proïsme necessitat, que està ansiós de companyia, de confiança, d'amistat ... és el que realitzem els voluntaris del SEPAP (Secretariat de Pastoral Penitenciària).
No som Funcionaris ni professionals del Centre, ens acostem a l'intern sense altre objectiu que ajudar-lo quan ha de fer una acció o gestió fora del Centre, o bé passar una estona dins del centre parlant de la família i de les seves inquietuds. Li oferim de manera voluntària una part del nostre temps.
La relació intern-voluntari és d'amistat, d'ajuda desinteressada, d'expansió personal, serena, confiada. Es procura no forçar la conversa! Sobretot transmetre maduresa, tranquil•litat, serenitat, sentit solidari, per ajudar-lo a preparar-se per a la seva reinserció a la societat en finalitzar el seu internament penitenciari.
El voluntariat és un valor en alça del tot lloable, perquè les necessitats són moltes. Algunes, però, demanen una predisposició especial, com "la visita als presos", una de les Obres de Misericòrdia Corporals. Establir relació i acompanyar aquestes persones privades de llibertat, tot i saber que ho
estan per causes justificades, no resulta gens fàcil; però tampoc ho és per als interns, que viuen allunyats de la família i de la societat i que queden estigmatitzats per sempre.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada