La fe com a veritat absoluta

Una de les cites que m'agrada més de les que he llegit aquests anys i que repeteixo amb més freqüència és aquella que fa: "Hi ha dos tipus de veritats, les veritats superficials, en les quals l'oposat és absurd, i les veritats profundes, en les quals l'oposat és una altra veritat profunda".

És una frase de Niels Bohr, danès, Premi Nobel de Física i un dels pares de la física quàntica. Les veritats científiques són superficials (si una cosa és freda, no pot ser calenta).

Les veritats humanes són veritats profundes (si vols aprendre a guanyar has d'aprendre a perdre, "quien bien te quiere te hará llorar", etc.).

M'agrada la cita perquè demostra indirectament que la fe cristiana se
sustenta en veritats profundes. N'hi ha prou a pensar en el misteri pasqual: la veritat de la vida només s'explica des de la veritat de la mort.

Passa el mateix amb l'evangeli d'aquest cap de setmana. Joan diu que amb l'Ascensió els deixebles es queden tristos. Lluc afirma que se'n tornen amb
alegria.

El contrast no és estrany. A la festa de l'Ascensió de diumenge passat
celebrem que Jesús se'n va, que ens deixa i, com els deixebles, quedem
tristos perquè hem de renunciar a la seguretat que dóna la presència de
Jesús. La seva absència ens deixa sols, afeblits, insegurs, amb pors, amb
dubtes... També celebrem, però, que Jesús ens anuncia la seva presència a
través de la força de l'Esperit: "Us convé que jo me'n vagi perquè rebeu l'Esperit Sant". "Jo seré amb vosaltres dia a dia". "Sereu revestits amb la força que us vindrà de dalt".

En definitiva, només podem dir que vivim una fe adulta, madura, si no renunciem a cap de les dues veritats profundes, ni en l'experiència de la Pasqua ni en la de l'Ascensió. No som cristians si no vivim la mort només com un pas envers la vida plena, però tampoc no podem dir que la nostra vida sigui plena si no assumim l'experiència de la mort.

De la mateixa manera, no som prou cristians si no assumim l'absència de
Jesús, el silenci de Déu, amb els dubtes i inseguretats que comporta. És aquesta absència el que ens fa més madurs en la fe. Però només la podem assumir si ens deixem omplir per la força de l'Esperit.

Joan Ferrés Prats.