Reflexions per aquesta nova etapa
Els avis són una gran ajuda per als seus néts, ja que tenen una immensa estimació cap a ells. Són els que davant els contratemps quotidians, sempre hi seran. Ells donarien el que fos per la seva família.
La seva estimació no demana res a canvi i és precisament això el que de veritat els motiva.
Per als avis hi ha un llaç especial que els lliga amb els nets, ja que ells també han sigut nens, adolescents i joves, i també han comés els seus errors i han tingut les seves pors; i no voldrien que aquests es repetissin.
Els avis guarden un lloc, d'una grandària monumental, en referència a la continuació de la historia de cada família. Ells són un gran tresor ja que van ser els fundadors d'un llegat d'amor, els més grans transmissors d'històries familiars, com la dels seus avantpassats. També són l'origen i la permanència de les tradicions, a fi que perdurin a través del record.
Preguntes
- Qui no ha tingut avis a casa per poder-ho comprovar? Quin record teniu les vostres avis?
- Els nostres fills i els nostres nets, no son nostres, són un regal de Déu i per això els hem d’estimar com si demà no hi fossin. Fins a quin punt en som conscients?
- Igual que amb la parella, hem d’estar junts però tenir espais per estar sols, això ho sabem aplicar amb els fills o nets? O ens impliquem massa amb les seves coses?
- En el dia a dia, eduquem? O malcriem?
- Fins a quin punt ens hem d’implicar amb els nostres nets?, cal deixar les nostres coses per ells?
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada