El món és ple de misteris.

El món és ple de misteris.
L'origen i l’evolució de l'univers,
amb les lleis físiques que el
regeixen i configuren un ordre
i bellesa admirables.

Els sentiments i la història que es
revelen en cada rostre humà:
la noia bonica que somriu,
l’àvia que sospira,
l'home que fa una ganyota.

El misteri de les persones amb qui
convivim i que mai no arribarem a
entendre del tot.
El misteri que
jo mateix sóc per a mi,
que no faig i sento el que vull,
sinó sovint el que no vull.

No hi ha misteri més insondable
que el misteri de Déu.
No perquè sigui complicat i fosc,
sinó perquè la seva claror
i senzillesa són tan esclatants
que els nostres sentits
no els poden arribar a copsar.

Déu Pare, Fill i Esperit,
Déu fonament, comunicació,
corrent etern d'amor,
més íntim a mi que jo mateix.


  
Pare nostre, que esteu en el cel:
Sigui santificat el vostre nom.
Vingui a nosaltres el vostre regne.
Faci's la vostra voluntat
així a la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia,
doneu-nos, Senyor, el dia d'avui.
I perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,
ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Amén ...