El poder de la dona és el servei

"M'agradaria establir una comissió oficial que estudiés el tema". Ni més ni menys. Aquesta va ser la resposta de Francesc davant la pregunta feta per la “Unió Internacional de Superiores Generals” sobre els impediments perquè s'inclogui a les dones entre els diaques permanents. La reacció del Papa de no tancar el tema amb una negativa, sinó de convidar a la reflexió, ha generat un tsunami de reaccions, amb el rebuig immediat d'aquells que l'interpreten com una avantsala a l'accés a l'ordre sacerdotal, una cosa que ni tan sols es va suggerir.

Una mirada al passat revela que el diaconat de la dona va estar vigent durant més de mil anys i amb una projecció litúrgica, caritativa i catequètica que res ha d'envejar als diaques casats.

Com succeeix en altres àmbits, no només el eclesial, la praxi transcendeix avui a la norma, fins a tal punt que no és estrany trobar en territoris de missió a dones enviades com rectors o vicàries diocesanes, que prediquen cada diumenge la Paraula, que presideixen exèquies... Però no cal anar-se'n lluny. En zones rurals properes, són les dones les que mantenen vives les comunitats.

Amb la llei a la mà, se'ls reconeixen les capacitats d'exercir les mateixes funcions d'un diaca, però només amb caràcter extraordinari. Què passaria si aquesta excepcionalitat es tornés permanent? ¿I si elles bategessin? Un servei de fet assumit pel dret? Aquestes preguntes per si mateixes com el fet de crear una simple comissió, a més de poder caure en el reduccionisme, no tenen sentit si no s'emmarquen en una profunda reflexió sobre el lloc de la dona en l'Església. Resultaria decebedor si, igual que pot succeir amb el paper dels laics, només es les posés en valor per posar pegats on no hi ha sacerdots, i no es reconegui per si mateix aquest geni femení que reivindicava Joan Pau II.

L'Església no pot deixar fora de la presa de decisions a la meitat dels seus membres, no es poden perpetuar més signes d'exclusió, marginació o discriminació. Perquè, si com insistia Francesc a l'inici del Pontificat, "el veritable poder és el servei", les dones són les més poderoses en l'Església, almenys, en caritat. I això exigeix ser correspost.

VN no2989