Corpus
Contemplant el misteri de l'Eucaristia i configurats per ell, apostem per una cultura de la compassió. Una cultura amb uns trets que la identifiquen i unes implicacions pràctiques:
Estar atents: La compassió neix de tenir ulls oberts per veure el patiment dels altres i oïdes atents per escoltar el seu clam.
Apropar-nos: La proximitat com a servei al proïsme, i també com a simple proximitat, per sentir la calor de la presència, de l’amistat i de la fraternitat.
Sortir a la trobada: no només acollir i integrar, amb valor evangèlic, als que truquen a la porta, sinó sortir a buscar, sense prejudicis i sense pors, als allunyats.
Curar les ferides: Davant el sofriment no és suficient la indignació. Cal curar les ferides, alleujar amb l'oli de la consolació, embenar-les amb la misericòrdia i curar-les amb la solidaritat i la deguda atenció.
Acompanyar: «La compassió autèntica es fa càrrec de la persona, l'escolta atentament, s'acosta amb respecte i veritat a la seva situació, i l'acompanya en el camí, com el bon samarità.
Treballar per la justícia: Com deia el profeta Miquees, «Practica la justícia, estima la misericòrdia i camina humilment amb el teu Déu», recordant així que la primera exigència de la caritat feta compassió és la justícia.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada