No sé si coneixeu aquests dos conceptes, encunyats ja fa dècades per un psiquiatre austríac anomenat Viktor Frankl, que va aconseguir sobreviure als camps d’extermini nazi. Són dos conceptes molt útils per comprendre’ns a nosaltres mateixos com a persones, i els podem aplicar a una lectura de la nostra vida des de la fe.
Si sóc reactiu, el meu estat d’ànim estarà sempre condicionat pels esdeveniments que em toca viure. Em llevaré cada matí sense saber de quin humor estaré aquell dia, perquè el meu estat d’ànim dependrà de si em passen coses bones o dolentes. Jo em limitaré a reaccionar en funció del que em passi.
En canvi, si sóc proactiu, m’imposaré a les circumstàncies, seré jo qui decidirà com afronto el que em passa. En el reactiu manen les circumstàncies sobre la persona. En el proactiu mana la persona sobre les circumstàncies. Si sóc proactiu, assumeixo la responsabilitat de la meva vida. Si sóc reactiu, delego la responsabilitat en les circumstàncies externes.
Si em comporto de manera reactiva, la meva felicitat està condicionada pel fet que els somnis i desitjos que he anat acumulant s’acompleixin o no. Si em comporto de manera proactiva, tinc més possibilitats de ser feliç, perquè estic obert a la realitat i assumeixo el que em passa com una oportunitat per créixer com a persona.
El millor d’aquesta distinció és descobrir que si soc profundament creient ho tinc més fàcil per ser proactiu, perquè poso la meva vida a les mans de Déu Pare i visc tot el que em passa com una oportunitat perquè es faci la seva voluntat a la meva vida..
Si sóc reactiu, el meu estat d’ànim estarà sempre condicionat pels esdeveniments que em toca viure. Em llevaré cada matí sense saber de quin humor estaré aquell dia, perquè el meu estat d’ànim dependrà de si em passen coses bones o dolentes. Jo em limitaré a reaccionar en funció del que em passi.
En canvi, si sóc proactiu, m’imposaré a les circumstàncies, seré jo qui decidirà com afronto el que em passa. En el reactiu manen les circumstàncies sobre la persona. En el proactiu mana la persona sobre les circumstàncies. Si sóc proactiu, assumeixo la responsabilitat de la meva vida. Si sóc reactiu, delego la responsabilitat en les circumstàncies externes.
Si em comporto de manera reactiva, la meva felicitat està condicionada pel fet que els somnis i desitjos que he anat acumulant s’acompleixin o no. Si em comporto de manera proactiva, tinc més possibilitats de ser feliç, perquè estic obert a la realitat i assumeixo el que em passa com una oportunitat per créixer com a persona.
El millor d’aquesta distinció és descobrir que si soc profundament creient ho tinc més fàcil per ser proactiu, perquè poso la meva vida a les mans de Déu Pare i visc tot el que em passa com una oportunitat perquè es faci la seva voluntat a la meva vida..
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada