dilluns, 18 de juny del 2018

El foc de Sant Joan

Joan Ferrés Prats

M’agrada la festa de sant Joan. M’agrada des de molts punts de vista, també com a creient. Per descomptat, avui per a la majoria de les persones que ens envolten la festa social de sant Joan no té res de religiós, però per als cristians la dimensió religiosa es pot complementar amb la social o cultural.

Celebrem socialment el solstici d’estiu i, en conseqüència, la nit més curta de l’any, però sembla que no en tenim prou amb això. De fet, ens dediquem a encendre fogueres i a fer focs d’artifici per combatre les poques hores de fosca que encara ens queden. Volem llum!
Podríem dir que, en aquest sentit, per als cristians és una nit eminentment pasqual. Representa per a nosaltres el triomf del dia sobre la nit, l’esclat de la llum que dissipa les tenebres.


Per altra banda, aquesta nit fem un foc nou. Quan jo era petit, durant aquestes setmanes a les cases s’anava fent apilament dels malendreços, amb la intenció de poder-ne fer foc durant la nit de sant Joan. És a dir, es feia llum i se celebrava festa a base de destruir el que era vell. A través del foc, de la llum i de la festa es podia començar una vida nova, més endreçada.
Podríem dir, doncs, en aquest sentit, que per als cristians aquesta nit de festa és també com una nit de Pentecosta: rebem el foc nou ens permet ser unes persones noves, renovades.

I tot això en el marc cristià de la festa de sant Joan Baptista, un sant que potser no valorem prou. Es podria dir que és el primer màrtir del cristianisme, abans que sant Esteve. Joan Baptista es va avançar a Jesús en el fet de donar la vida per fidelitat a la seva fe. Va fer realitat, doncs, en la seva vida i en la seva mort les experiències de la Pasqua i de la Pentecosta. I per això també ell és llum.
Tot plegat una bona oportunitat per complementar l’alegria de la festa social amb la de la vida de la fe.  

Joan Ferrés Prats

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© La Veu de Santa Maria
Maira Gall