divendres, 20 d’octubre del 2017

Ciril Montaner Fabré

Sacerdot, màrtir geltrunenc

A Vilanova i la Geltrú, província i diòcesi de Barcelona (actualment bisbat de Sant Feliu de Llobregat), nasqué el P. Ciril, el dia 16 de febrer de 1873. Era el cinquè dels set fills del matrimoni Joan Montaner Artigas i Bernardina Fabré Rovirosa, es van casar a Sant Antoni Abat el 24 de desembre de 1863, però van anar a viure a la Geltrú, al carrer Barcelona, 31. Fou batejat a l'església parroquial de Santa Maria de la Geltrú el 23 de febrer, vuit dies després d'haver nascut.

Per part de mare, Bernardina Fabré Rovirosa, és d'una família molt coneguda a la vila. L'avi, Agustí Fabré Gumà, era carreter, l'oncle Pere Fabré Rovirosa tenia una empresa de lloguer de carruatges, i la família va ser coneguda amb el sobrenom de "Peret Agustinet". Les dues generacions següents van ser basters i finalment tenien una botiga de maletes i bolsos al carrer Caputxins. El darrer de la nissaga, Josep Fabre Nin (1916-2001) va escriure tres llibres sobre el món dels basters, l'ofici i la seva relació amb els cavalls, els carruatges i els seus guarniments. Sempre va estar estretament relacionat amb els Tres Tombs.

Ciril Montaner Fabré. Sacerdot i màrtir de la  Geltrú

La Primera Comunió la va rebre a la parròquia de Santa Maria de la Secuita, bisbat i província de Tarragona, on s'havia traslladat la seva família l'any 1884, encara que dos anys més tard retornaven a Vilanova i la Geltrú. 

A les Escoles Pies d'aquesta ciutat va fer el batxillerat i aviat es va sentir cridat per Déu a l'estat sacerdotal, ingressant al seminari diocesà de Barcelona. Es va fer membre de la Congregació Mariana.

Acabats els estudis de filosofia a Barcelona va ingressar, a finals de 1895, als Claretians de Cervera, on va fer el noviciat amb la intenció de ser missioner. Va professà com a claretià, el 7 de març de 1897. Acabat del noviciat, es dirigí a Sant Domingo de la Calzada (Logroño) per realitzar els estudis de teologia, rebent l'ordenació sacerdotal, juntament amb altres 43 preveres, el 29 juny 1902 de mans Mons. Mariano Cidad i Olmos. En aquesta mateixa ciutat hi romangué durant nou mesos. 

El seu primer destí va ser Barbastro el 1903 com Coadjutor de Postulants. Un any més tard els superiors el van destinar a Femando Poo. Va emmalaltir i l'any 1911 viatjà a Canàries per refer la seva salut. Finalment hagué de tomar a la Península. 

A la Península fou destinat a les cases de la Província com a Superior i com Consultor. L'any 1930 va ser nomenat Visitador General de la Província de Castella. Es va distingir sempre pel seu esperit d'oració i sacrifici. Sentia un gran amor a la Congregació. Era aficionat a les lectures místiques, sobretot de Santa Teresa de Jesús i de Sant Joan de la Creu. Iniciat per la seva mare en la devoció a Maria.

Quan el 18 de juliol va esclatar la guerra i la majoria de la comunitat cercava refugi en cases d'amics i benefactors, el P. Montaner no va voler treure's la sotana ni abandonar els malalts, fins que la nit del 19 els revolucionaris se'l van endur a una comissaria a declarar, encara que poc després el van deixar en llibertat. En aquest moment s'adonà que la seva vida corria perill i, seguint l'exemple dels seus germans de comunitat, el dia 20 es refugiava a casa de la família Domenech, a Barcelona.

Dimecres 25 de novembre, a les tres de la matinada, es va presentar la Patrulla de Control n° 11 del Poble Nou a escorcollar la casa i van detenir el P. Montaner i al Sr. Domènech. Cap dels dos va oposar la més mínima resistència. El terme d'aquest viatge va ser al Control de Colom, carrer de Pere IV, on van anar a parar innombrables víctimes. A les sis de la tarda d'aquest dia 25 van traslladar al Pare Montaner i al Sr. Doménech a la presó de Sant Elies, d'on en sortiren el 28 de novembre de 1936 per ser afusellats al cementiri de Montcada. No se sap on van ser sepultats.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© La Veu de Santa Maria
Maira Gall