¿Què penso, quan vaig a caminar?

Avui, aquest escrit, el tinc clar i decidit. Hom podria dir: caminar. Sí, però no només, en l’aspecte mecànic, moure les cames, el cos… No, vull dir què fas mentalment. Tots els sentits treballen i no només, repeteixen perquè ja coneixen el que t’envolta, el que sents, sinó, per descobrir tot el que observes, des del mateix trepig fins l’aire que t’embolcalla i que avui, ha fet que la Liueta digués: “Amb aquest aire val la pena caminar”. Bé, anem al gra. Amb tota sinceritat, mentre faig la caminada penso moltes coses, que no només les veig, sinó que les recordo, com pot ser, l’agraïment a Déu per tot. També, el fet que, gairebé cada dia, pots caminar. En recordar persones, situacions que no només fan trobar-te content, sinó, sobretot, per aquells que no tenen prou forces per aprofitar-ho. De vegades, aquella notícia, aquell fet, aquell record que t’esperona per a sortir de tu mateix i pensar i desitjar pels altres el que en aquells moments et fa feliç. 

També, aquells pensaments que enforteixen la voluntat, per corregir, evitar el que no vols per a tu ni per a ningú. He de ser franc, el fet de veure aquells pares, aquells avis acompanyant d’altres infants o persones amb dificultats, immediatament et preguntes, no només per què van junts, sinó què t’ensenyen per imitar-los. La natura és un bon quadre que et fa pensar en l’esforç dels que treballen la terra i amb tots els elements que utilitzen per a poder oferir el que fan.

El mar on els pescadors busquen l’aliment i on també, moltes persones, ara en aquest temps, més de fora que no pas de casa, hi frueixen, del sol i d’altres serveis que els fa la vida agradable. Penses i pregues per tot allò que no veus ni captes amb els teus sentits, però que el pensament eixampla uns horitzons immensos. Hi ha aquells moments, que per dir-ho d’alguna manera, et fan tocar la realitat i descobreixes la resposta quan veus, quan escoltes el que t’envolta. Camines, vas per aquí i frueixes perquè hi ha hagut qui ho ha pensat i qui ho ha fet. Agrair-ho i saber-ho tractar és el que penses i el que has de fer. M’agrada pensar en aquells passatges que ens recorda l’Evangeli i que t’imagines quan camines com un més de la colla amb Jesús. No és ciència-ficció, és naturalitat traduïda ara, caminant però que més d’una vegada, fins i tot, somniant. 

Ignasi Forcano Isern, L’Agulla, nº 97