Jesús fou batejat

BAPTISME DEL SENYOR

13 de gener 2019

Avui acaba el Cicle de Nadal. La celebració ha de conservar l’ambientació nadalenca. Per a la nostra  mentalitat historicista això és sorprenent; fa vuit dies contemplàvem l’infant Jesús adorat pels mags i avui celebrem el seu baptisme, ja adult i a punt de començar el seu ministeri. La litúrgia cristiana no recorda una història sinó que celebra el misteri de Jesucrist; el seu Baptisme és també manifestació (epifania). Les esglésies de l’Orient cristià posen precisament el text del baptisme de Jesús en l’Epifania, a la qual donen la màxima importància. El baptisme de Jesús és central en el conjunt de l’Evangeli; hi apareix el seu misteri insondable. Jesús de Natzaret fou ple de l’Esperit Sant de Déu, Fill estimat del Pare. El baptisme, pòrtic de l’evangeli, és la presentació del misteri de Jesús, no amb una frase sinó amb un fet narrat. L’explicació última del fenomen Jesús de Natzaret és la seva comunió íntima amb el Pare per la força de l’Esperit Sant; Ell és el Fill de Déu. El fet del Baptisme és decisiu en la presentació del misteri de Jesús. No és un moment gloriós, ni tan sols neutre; és un moment especialment humiliant. En el Baptisme Jesús es barreja amb els homes pecadors, s’enfonsa en l’aigua del pecat i de la mort, i s’aixeca com a Fill, ple de l’Esperit de Déu. Farà el mateix a la creu, mort entre pecadors i ressuscitat després ple de Vida Nova. Baptisme i Pasqua expressen el mateix misteri, que és pròpiament el sentit últim de Jesús: la seva comunió plena amb el Pare es manifesta en la seva comunió amorosa amb els homes, pecadors i mortals, fins a perdre-ho tot i així aixecar-se ple de la vida de Déu. La Paraula del Pare: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut» proclama, contra totes les nostres evidències: «Aquest és el meu Fill».

«Ell us batejarà amb Esperit Sant i amb foc». 

Jesucrist ens bateja amb l’Esperit Sant i amb foc. El Baptisme és un signe senzill prenyat de misteri: el naixement a una vida nova, la purificació del pecat original, l’entrada en la comunitat eclesial. Tot té sentit a la llum del misteri més pregon: la participació en la mort i la resurrecció de Jesucrist per la comunió viva amb el seu Esperit. I encara aquestes paraules tenen el perill de ser reduïdes a una fórmula estereotipada. El punt de referència és sempre el mateix Jesús que per la comunió amb el Pare estima i es dona fins a la mort, vida en l’Esperit que apareix en el Baptisme i en la Pasqua. Ambdós van ser motiu d’escàndol però són l’arrel veritable de la superació del mal, el començament d’una vida nova i la constitució de la seva comunitat, «un poble ben seu, apassionat per fer el bé».