Us he de confessar que de tant en tant m’embarga un sentiment de tristesa en veure les esglésies cada vegada més buides i en pensar que segurament aquest procés seguirà creixent, si més no durant un temps. Aviat tindrem unes comunitats cristianes molt reduïdes, i en alguns casos sense pastors permanents, degut a la manca de capellans.
Meditant en aquest fet a la llum de l’Evangeli d’aquest cap de setmana, se m’ha acudit pensar que avui a la societat encara hi ha moltes més persones batejades en l’aigua que batejades en l’Esperit i en el foc. I això ens pot passar també als que encara anem a les esglésies. Potser a les nostres vides de fe pesa més el ritual, el compliment extern, que l’experiència profunda. Una cosa és deixar que caigui l’aigua sobre nosaltres i una altra ben diferent és sentir a dins nostre el foc de l’Esperit.
En la celebració del baptisme de Jesús, que dóna origen a la seva vida pública, a l’acompliment de la seva missió, hi ha, més enllà de la immersió en l’aigua, l’experiència profunda de sentir-se estimat per Déu: “Tu ets el meu fill, el meu estimat, en tu m’he complagut” (Llc 3,22). Aquest és l’impuls que explica el compromís de Jesús fins a la mort.
Sento que aquesta és l’experiència interior que hauria de renovar contínuament com a cristià. I sento que si els que encara som cristians renovéssim més sovint aquesta experiència de baptisme en l’Esperit i en el foc, potser la davallada de les comunitats cristianes no seria tan flagrant. Però sobretot sento que em preocuparia molt menys aquesta davallada si m’adonés que som menys però que cada vegada vivim la nostra experiència de fe de manera més intensa...
Meditant en aquest fet a la llum de l’Evangeli d’aquest cap de setmana, se m’ha acudit pensar que avui a la societat encara hi ha moltes més persones batejades en l’aigua que batejades en l’Esperit i en el foc. I això ens pot passar també als que encara anem a les esglésies. Potser a les nostres vides de fe pesa més el ritual, el compliment extern, que l’experiència profunda. Una cosa és deixar que caigui l’aigua sobre nosaltres i una altra ben diferent és sentir a dins nostre el foc de l’Esperit.
En la celebració del baptisme de Jesús, que dóna origen a la seva vida pública, a l’acompliment de la seva missió, hi ha, més enllà de la immersió en l’aigua, l’experiència profunda de sentir-se estimat per Déu: “Tu ets el meu fill, el meu estimat, en tu m’he complagut” (Llc 3,22). Aquest és l’impuls que explica el compromís de Jesús fins a la mort.
Sento que aquesta és l’experiència interior que hauria de renovar contínuament com a cristià. I sento que si els que encara som cristians renovéssim més sovint aquesta experiència de baptisme en l’Esperit i en el foc, potser la davallada de les comunitats cristianes no seria tan flagrant. Però sobretot sento que em preocuparia molt menys aquesta davallada si m’adonés que som menys però que cada vegada vivim la nostra experiència de fe de manera més intensa...
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada