La vida ens la juguem a cada instant present: ara, avui

DIUMENGE III DURANT L’ANY

27 de gener 2019

Cert que és important el demà. Pensar en el demà és signe de joventut. Significa que tenim esperança,  ganes de viure, de créixer, de superar la mediocritat. És important el demà, és cert.

També és important l'ahir. Ens fa veure d'on venim, quines són les arrels que estructuren la nostra identitat. Dóna goig, per exemple, comprovar que les nostres arrels cristianes són molt fondes.

Ja fa milers d'anys, molts segles abans de Crist, que els creients, aquells que esperaven el Salvador, es reuneixen per escoltar la paraula i per compartir alegries i tristeses. I també ens fa veure que la paraula del Senyor és fidel: no falla mai.

Potser, de vegades, ens desanimem en contemplar com està la nostra societat i el nostre món: pensem que els valors evangèlics s'enfonsen. Però mirant segles enrere, ens adonem que malgrat els desastres històrics, malgrat que els homes hàgim fallat, la força el Senyor és més poderosa que tot això i el seu poble, és a dir la seva Església que som nosaltres, segueix endavant.

Hem d'experimentar el goig de sentir-nos Església, comunitat de Jesús, on Ell s'hi fa present amb una força indestructible. Però una força, no ho oblidem, que no és violenta, sinó amarada d'estimació. Per això guanya.

I aquesta presència del Senyor l'hem de viure com una cosa actual: perquè encara que el futur i el passat són importants, ho és més el moment present. El Senyor actua avui, ara, en la meva vida. 

De vegades, quan ens succeeixen certes coses diem: «precisament ara?» Doncs sí, ara. I hem d'estar disponibles per donar una resposta positiva al Senyor. Perquè és en aquest moment, no abans ni després, sinó ara, que allò que ens demana o ens ofereix el Senyor, serà bo i positiu per a mi.