Convertir l’aigua en vi

DIUMENGE II DURANT L’ANY

20 de gener 2019

És curiós: Jesús, durant les temptacions del desert, no va acceptar convertir les pedres en pa. I en canvi ara converteix l'aigua en vi, en unes noces.

Els evangelis no ens presenten mai Jesús fent les coses perquè sí. Si escull unes noces per fer el seu primer miracle, alguna ensenyança ens vol donar. Unes noces són una aliança d'amor. Quan dues persones decideixen casar-se i compartir la seva vida és perquè s'estimen. 

Que Jesús faci el seu primer miracle en unes noces significa, entre d'altres coses, que a Ell el trobarem sempre on hi hagi amor. L'estimació és el gran signe de la presència de Jesús. Allà on hi ha amor, Ell hi és sempre al mig. 

Si nosaltres, de vegades, ens sentim lluny de Jesús, si no el trobem a la nostra vida, potser val la pena que ens preguntem si no serà perquè som massa egoistes i no estimem prou. A Jesús sols el trobarem en l'amor, mai en l'egoisme.

En aquest passatge Maria és clau. Ens dona un consell molt valuós, referit a Jesús: «Feu tot el que ell us digui». No sols ho deia a aquells criats. També ens ho diu a cadascun de nosaltres. 

Ho faig? Faig cas de Jesús? Aquells servents sí que en van fer. I el resultat va ser que l'aigua es va convertir en vi. I és que quan fem cas de Jesús, tot allò que toquem millora: la tristesa es converteix en alegria, el desànim en esperança, la por en confiança... 

Fora bo que avui ens preguntéssim sincerament si les persones amb qui em relaciono van esdevenint millors, gràcies al meu contacte. Preguntem-nos-ho i traguem-ne conseqüències.