Jesús fou batejat

BAPTISME DEL SENYOR

13 de gener 2019

Avui acaba el Cicle de Nadal. La celebració ha de conservar l’ambientació nadalenca. Per a la nostra  mentalitat historicista això és sorprenent; fa vuit dies contemplàvem l’infant Jesús adorat pels mags i avui celebrem el seu baptisme, ja adult i a punt de començar el seu ministeri. La litúrgia cristiana no recorda una història sinó que celebra el misteri de Jesucrist; el seu Baptisme és també manifestació (epifania). Les esglésies de l’Orient cristià posen precisament el text del baptisme de Jesús en l’Epifania, a la qual donen la màxima importància. El baptisme de Jesús és central en el conjunt de l’Evangeli; hi apareix el seu misteri insondable. Jesús de Natzaret fou ple de l’Esperit Sant de Déu, Fill estimat del Pare. El baptisme, pòrtic de l’evangeli, és la presentació del misteri de Jesús, no amb una frase sinó amb un fet narrat. L’explicació última del fenomen Jesús de Natzaret és la seva comunió íntima amb el Pare per la força de l’Esperit Sant; Ell és el Fill de Déu. El fet del Baptisme és decisiu en la presentació del misteri de Jesús. No és un moment gloriós, ni tan sols neutre; és un moment especialment humiliant. En el Baptisme Jesús es barreja amb els homes pecadors, s’enfonsa en l’aigua del pecat i de la mort, i s’aixeca com a Fill, ple de l’Esperit de Déu. Farà el mateix a la creu, mort entre pecadors i ressuscitat després ple de Vida Nova. Baptisme i Pasqua expressen el mateix misteri, que és pròpiament el sentit últim de Jesús: la seva comunió plena amb el Pare es manifesta en la seva comunió amorosa amb els homes, pecadors i mortals, fins a perdre-ho tot i així aixecar-se ple de la vida de Déu. La Paraula del Pare: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut» proclama, contra totes les nostres evidències: «Aquest és el meu Fill».

«Ell us batejarà amb Esperit Sant i amb foc». 

Jesucrist ens bateja amb l’Esperit Sant i amb foc. El Baptisme és un signe senzill prenyat de misteri: el naixement a una vida nova, la purificació del pecat original, l’entrada en la comunitat eclesial. Tot té sentit a la llum del misteri més pregon: la participació en la mort i la resurrecció de Jesucrist per la comunió viva amb el seu Esperit. I encara aquestes paraules tenen el perill de ser reduïdes a una fórmula estereotipada. El punt de referència és sempre el mateix Jesús que per la comunió amb el Pare estima i es dona fins a la mort, vida en l’Esperit que apareix en el Baptisme i en la Pasqua. Ambdós van ser motiu d’escàndol però són l’arrel veritable de la superació del mal, el començament d’una vida nova i la constitució de la seva comunitat, «un poble ben seu, apassionat per fer el bé».

Veniu a mi, i us saciareu de vida

BAPTISME DEL SENYOR

7 gener 2018

"¿Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan?" diu el profeta Isaïes.

Gastem el nostre temps, les nostres energies, els nostres recursos, la nostra vida però potser els guanys que n'obtenim, realment no valen massa la pena.

El Senyor ens fa una proposta molt clara: "Veniu a mi, i us saciareu de vida". Jesús és l'únic que ens pot saciar d'aquesta vida i d'aquesta felicitat, l'únic que ens pot ensenyar el camí per aconseguir-ho. 

I ho fa, segons veiem a l'evangeli, ficant-se de ple en les situacions humanes. No ens salvarà des de dalt, assegut còmodament, contemplant-nos des d'una situació de privilegi. 

No. El gest impressionant de fer-se batejar com un pecador més, ens fa veure que vol compartir la nostra vida fent-se en tot igual a nosaltres. Per això podem estar segurs que Ell sempre ens comprendrà quan li parlem dels nostres problemes. 

Tríptic del Baptisme de Crist, Mestre de Frankfurt

Perquè Ell també ha recorregut el mateix camí que fem nosaltres: ha experimentat angoixa, inseguretat, por, incomprensions... com també les il·lusions, les esperances, les decepcions. Tot. Confio en el Senyor? 

I una darrera cosa. Tots nosaltres estem batejats. Tots portem dins el mateix Esperit de Jesús que ens impulsa afer present la bondat de Déu per allà on anem vivint. 

Però fem-nos una pregunta molt sincera: se n'adonen els altres? Seria llàstima que l'únic comprovant del nostre baptisme, fos la inscripció que van fer els nostres pares al registre parroquial. Seria realment trist. 

Es la nostra vida, és el nostre comportament, són les nostres actituds, allò que ha de testificar que estem batejats, que som un nou Jesús.

pel Baptisme quedem empeltats en Crist

BAPTISME DEL SENYOR

8 gener 2017

Amb la festa d'avui, Baptisme del Senyor, es clou el cicle de Nadal. En endavant, ja no parlarem de l'Infant Jesús, sinó de l'Home Jesús. 

Sens dubte que, en aquests dies de Nadal, l'Infant Jesús, des de la seva indigència i la seva pobresa, ens ha ensenyat moltes coses. Però no ens podem quedar aquí. Betlem és solament l'inici de la nostra salvació. Cal seguir endavant. Fins ara Ell no ha fet res, hem viscut l’entorn i el misteri de l’Encarnació.

Nosaltres necessitem contemplar Jesús en la seva plenitud de vida i de força, ja que és precisament a través de la seva paraula i de la seva acció que nosaltres trobarem sentit a la nostra vida i ens sentirem salvats. Ell, que és l'estimat de Déu, ha de ser el nostre punt de referència.

A mesura que passen els anys, si ens deixem guiar per l'Esperit que portem dins, ens anirem omplint de l'amor de Déu i podrem donar fruits cada cop millors: podrem deixar un rastre de la bondat de Déu pertot arreu. 

Això no és cap utopia, sinó que és possible gràcies al Baptisme que tots hem rebut. Avui és un bon moment per recordar-ho. 

A través del Baptisme, naixem a una nova vida: quedem empeltats en Crist i comença a circular per nosaltres la saba vivificant del seu Esperit que ens converteix en un nou Jesús. 

Per això, el Baptisme és un dels dies més importants de la nostra vida: és el dia en què ens convertim de veritat en fills de Déu. En aquell moment, el Senyor també va dir de cadascun de nosaltres: "Aquest és el meu fill, el meu estimat". Això ho va dir de mi!