Tots els pobles

EPIFANIA DEL SENYOR (REIS)

6 de gener 2019

La litúrgia del dia de Reis diu: «Avui, per il·luminar tots els pobles heu fet conèixer en Crist el misteri de la nostra salvació». La narració dels mags amb una marcada forma catequètica, té aquest sentit pregon. Déu estima tots els pobles, i aquest amor es manifesta en Crist com a Llum i Salvació de tots, no només jueus sinó també pagans, representats pels mags. Vol dir: tots els pobles; els del nostre món occidental i els de l’Orient i de l’Àfrica, els pobles que han viscut fa milers d’anys, les civilitzacions humanes de tots els temps... Déu, per Crist, ens crida a tots a la fe i a la vida, a una vida d’amor, de pau, d’esperança, a la comunió amb Ell. La litúrgia tambbé ens diu: «El secret és aquest: que des d’ara, per l’Evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència». 

Tots els pobles i totes les cultures estan cridats a viure l’Esperit evangèlic. És el tema de la «inculturació de la fe» que hem reflexionat tan sovint. Aquest tema comporta dos accents. El primer és que cada cultura està cridada a entendre i a viure l’experiència de la fe. El sermó de la muntanya, la paràbola del bon samarità, la creu i la resurrecció de Jesús estan cridats a integrar-se en cada cultura humana. Vol dir també un altre accent; tots els pobles i totes les cultures, acollint la llum de Crist, han de corregir el que hi ha en elles de tenebra i d’inhumanitat. Inculturar no vol dir batejar-ho tot. Quan l’Evangeli entra en la cultura africana, o l’oriental, o la nostra cultura occidental, troba molta mesquinesa i inhumanitat que ha de ser purificada, salvada.