Si em permeteu que continuï amb la reflexió que vaig iniciar amb motiu del cap d’any, diré que hi ha dues maneres radicalment diferents de celebrar la festa dels Reis: la modalitat infantil i la modalitat adulta. I aquesta classificació serveix també per definir dues maneres de viure la fe.
Pel que fa als Reis, estarem d’acord que és una festa màgica. Però no ho és només per als infants. El que canvia entre els infants i els adults és el tipus de màgia que viuen. Els infants només coneixen el plaer de demanar i de rebre. Aboquen tots els seus somnis en una carta i confien en què tots els seus desitjos seran satisfets de manera màgica.
Podríem pensar que en fer-nos grans desapareix la màgia, però no és del tot així. Quan ens fem prou grans, apareix una altra màgia. Els adults hem passat a experimentar un altre tipus de plaer: el de donar, el de veure feliços els altres, el de fer-los feliços.
La fe també la podem viure en modalitat infantil o en modalitat adulta. La vivim de manera infantil quan utilitzem Déu com a Rei mag al que supliquem que resolgui els nostres problemes. Per exemple, quan fem pregàries en les que demanem “que hi hagi pau” o “que els homes s’estimin”, com si es tractés de regals que han de caure ploguts del cel. Només ens comportem com a cristians adults quan la fe fa que ens impliquem, que ens comprometem en allò que demanem.
Les figures evangèliques dels mags són un exemple que tant la maduresa humana com la cristiana comporten abandonar la seguretat de casa nostra, sortir de nosaltres mateixos i seguir l’estrella que ens porta a l’encontre de Déu i dels altres, a la felicitat de donar i de donar-nos..
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada