De vegades des de la superstició fins a la fe hi ha un pas més petit del que podria semblar. Hi he pensat en llegir una anècdota d’aquelles que per elles mateixes defineixen una persona, una manera de ser i de fer.
La va protagonitzar Mario Quintana, un poeta i escriptor brasiler que va ser molt popular al seu país. Va morir l’any 1995. Doncs bé, deu anys abans, quan en tenia gairebé 80, va ser atropellat per un cotxe. Malgrat el dolor, la seva preocupació més gran en aquells instants va ser retenir la matrícula del vehicle que l’havia atropellat. Per què? Per demandar-lo? De cap manera! Per poder jugar aquell número a la loteria!
Es podria entendre com un acte de superstició, i potser n’hi havia de superstició en aquella actitud, però també es pot entendre –era el seu cas- com una convicció que hi ha un ordre misteriós a la vida, un ordre gràcies al qual les situacions suposadament més adverses es converteixen en grans oportunitats.
L’anècdota em fa pensar en aquella cita evangèlica de Jesús: “Els fills d’aquest món són més astuts que els fills de la llum» (Lc 16,8). Hi ha persones com Mario Quintana que semblen viure instal·lades en l'optimisme. Són capaces de trobar sempre un costat positiu a les coses aparentment més negatives. Saben donar la volta a les situacions més adverses, convertint-les en una oportunitat per a extreure’n un benefici.
Això que algunes persones fan gràcies al seu caràcter privilegiat, nosaltres estem convidats a fer-ho des de la fe. La convicció que estem sempre en mans d’un Pare que ens estima ens hauria d’impulsar a viure amb aquella actitud positiva que tenia el poeta Mario Quintana.
La va protagonitzar Mario Quintana, un poeta i escriptor brasiler que va ser molt popular al seu país. Va morir l’any 1995. Doncs bé, deu anys abans, quan en tenia gairebé 80, va ser atropellat per un cotxe. Malgrat el dolor, la seva preocupació més gran en aquells instants va ser retenir la matrícula del vehicle que l’havia atropellat. Per què? Per demandar-lo? De cap manera! Per poder jugar aquell número a la loteria!
Es podria entendre com un acte de superstició, i potser n’hi havia de superstició en aquella actitud, però també es pot entendre –era el seu cas- com una convicció que hi ha un ordre misteriós a la vida, un ordre gràcies al qual les situacions suposadament més adverses es converteixen en grans oportunitats.
L’anècdota em fa pensar en aquella cita evangèlica de Jesús: “Els fills d’aquest món són més astuts que els fills de la llum» (Lc 16,8). Hi ha persones com Mario Quintana que semblen viure instal·lades en l'optimisme. Són capaces de trobar sempre un costat positiu a les coses aparentment més negatives. Saben donar la volta a les situacions més adverses, convertint-les en una oportunitat per a extreure’n un benefici.
Això que algunes persones fan gràcies al seu caràcter privilegiat, nosaltres estem convidats a fer-ho des de la fe. La convicció que estem sempre en mans d’un Pare que ens estima ens hauria d’impulsar a viure amb aquella actitud positiva que tenia el poeta Mario Quintana.
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada