"qui vulgui ser important..."

DIUMENGE XXIX DE DURANT L’ANY

21 d’octubre 2018

És legítim que els polítics s'esforcin per assolir el poder que els permeti dur a terme el projecte que ells consideren millor per a la societat que volen representar i liderar. Per desgràcia, el poder és llaminer i crea dependència. Per això a vegades l'únic projecte d'alguns polítics és mantenir o recuperar el poder a tota costa. És el que els va passar als fills de Zebedeu. Havien entès ben poca cosa del projecte de Jesús, però, tan bon punt van ensumar que podia haver-hi poder a repartir, es van postular com a candidats. l això va despertar les ires dels altres deu, que també tenien les seves aspiracions. L'actitud de servei que Jesús reclama als seus deixebles, i especialment als que tenen fusta de 'líders, genera unes dinàmiques totalment diferents. En comptes de polèmica, col·laboració; en comptes de rivalitat, confiança; en comptes d'acusació, diàleg; en comptes de conflicte, acord. 

A l’evangeli Jesús ens diu que ha vingut a servir i no pas a ser servit. Enfront la petició del fills del Zebedeu que esperaven un messianisme reivindicatiu de poder, Jesús els parla d’un messianisme de donació i servei. Aquest és el sentit de la vertadera autoritat cristiana. Encara avui el Papa, màxima autoritat de l’Església, és nomenat «el servent dels servents de Déu», i així ha de ser en tots els pastors i fidels que exerceixen responsabilitats en l’Església.

Servir no és només treballar. Es pot treballar per força o amargat. Aquest no és el servei cristià de l’evangeli. Servir és mirar la persona i és fer quelcom per algú que es considera germà. Servir és estar amb els ulls ben oberts per veure en què puc ajudar, com puc donar un cop de mà, com puc donar alegria a qui tinc prop meu. Servir és atendre els altres en la nostra professió, amb delicadesa i afecte. És saber somriure en el despatx, en el taller, en la feina, darrera una finestra o d’un taulell. Servir és passar de fer la meva i estar sempre amatent a ajudar, a fer un favor a l’altre, especialment al més feble. Siguem acollidors de tantes famílies desplaçades del seu país que fugen de la fam i la misèria o de la guerra. Ajudem-los en la mesura que puguem.