Una nit la gran ballarina russa Anna Pavlova, una de les millors professionals de la història, va obtenir un triomf llegendari. La sala la va aplaudir amb entusiasme durant molt de temps, va haver de sortir a saludar moltes vegades, va rebre desenes de rams de flors, es va inclinar davant el públic...
Al cap d’una hora d’haver acabat la representació, els seus amics encara esperaven que sortís del camerino per poder aplaudir-la. Una amiga va aconseguir entrar i la va trobar sola, amb llàgrimes als ulls. Feia més d'una hora que plorava. L’amiga no entenia els plors després de tants i tants aplaudiments.
- Perquè -va respondre la Pavlova- no estic gens segura d'haver-los merescut.
Només persones que aconsegueixen l’excel·lència humana a més de l’excel·lència artística són capaces d’una reacció com aquesta. Són persones que no viuen de l’adulació, que no es deixen enlluernar per l’aplaudiment fàcil, que tenen un alt nivell d’exigència amb elles mateixes.
No és fàcil aconseguir-ho. L’escriptor irlandès Richard Steele deia que només és gran el que pot prescindir de l’aplaudiment. La pròpia Pavlova va dir: “Per mi l’èxit no consisteix a aconseguir l’aplaudiment, sinó en la satisfacció de saber que t’estàs acostant al teu ideal”.
És una gran lliçó. També ho és per a mi com a creient. La fe és un bon ajut per caminar envers l’excel·lència, perquè fa que ens posem en mans de Déu, que és qui més ens coneix. A Ell no l’enganyem, perquè res no se li escapa. Mai no ens regalarà un aplaudiment que no ens mereixem. Però, precisament perquè ens estima bo i coneixent les nostres mancances, ens ajuda a fer passos per anar superant les nostres mancances i acostar-nos cada dia una mica més al nostre ideal..
Joan Ferrés Prats
Al cap d’una hora d’haver acabat la representació, els seus amics encara esperaven que sortís del camerino per poder aplaudir-la. Una amiga va aconseguir entrar i la va trobar sola, amb llàgrimes als ulls. Feia més d'una hora que plorava. L’amiga no entenia els plors després de tants i tants aplaudiments.
- Perquè -va respondre la Pavlova- no estic gens segura d'haver-los merescut.
Només persones que aconsegueixen l’excel·lència humana a més de l’excel·lència artística són capaces d’una reacció com aquesta. Són persones que no viuen de l’adulació, que no es deixen enlluernar per l’aplaudiment fàcil, que tenen un alt nivell d’exigència amb elles mateixes.
No és fàcil aconseguir-ho. L’escriptor irlandès Richard Steele deia que només és gran el que pot prescindir de l’aplaudiment. La pròpia Pavlova va dir: “Per mi l’èxit no consisteix a aconseguir l’aplaudiment, sinó en la satisfacció de saber que t’estàs acostant al teu ideal”.
És una gran lliçó. També ho és per a mi com a creient. La fe és un bon ajut per caminar envers l’excel·lència, perquè fa que ens posem en mans de Déu, que és qui més ens coneix. A Ell no l’enganyem, perquè res no se li escapa. Mai no ens regalarà un aplaudiment que no ens mereixem. Però, precisament perquè ens estima bo i coneixent les nostres mancances, ens ajuda a fer passos per anar superant les nostres mancances i acostar-nos cada dia una mica més al nostre ideal..
Joan Ferrés Prats
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada