A l’hinduisme un sanniasi és una persona que és a la quarta etapa de la seva vida, la de renuncia a la vida material. En sànscrit sanniasi vol dir renunciant. Doncs bé, diuen que una vegada un sanniasi havia arribat als afores del poble i va acampar sota un arbre per passar la nit. Un habitant del poble va anar corrent fins allà i li va dir:
- La pedra! La pedra! Dóna'm la pedra preciosa!
- Quina pedra? -va preguntar el sanniasi.
- L'altra nit em va dir en somnis el Senyor Shiva que, si arribava el capvespre als afores del poble un sanniasi, em donaria una pedra que em faria ric.
El sanniasi va rebuscar a la seva bossa i va treure una pedra.
- Probablement es referia a aquesta. La vaig trobar en el bosc ahir. Te la pots quedar si la vols.
L'home es va quedar mirant la pedra sorprès. Era un diamant enorme, el més gran del món.
Va passar la nit donant voltes al llit neguitós. A l'alba, va despertar el sanniasi i li va dir:
- Dóna'm la riquesa que et permet desprendre't d'aquest diamant.
He pensat en aquesta història hindú en meditar l’evangeli d’aquest cap de setmana. Jesús critica els rics. Els critica molt durament, com ho feia sant Jaume a la carta que vàrem llegir a l’Eucaristia de fa quinze dies. Els critica més durament del que solem fer avui els cristians.
I és que els rics ho tenen difícil per aconseguir el Regne, perquè ningú no pot servir dos senyors. Si et preocupen les teves riqueses, tens el cor robat. O es té riquesa interior o es té riquesa exterior. Només qui no és esclau de les riqueses té la llibertat interior necessària per servir Déu i per ocupar-se dels germans més necessitats.
- La pedra! La pedra! Dóna'm la pedra preciosa!
- Quina pedra? -va preguntar el sanniasi.
- L'altra nit em va dir en somnis el Senyor Shiva que, si arribava el capvespre als afores del poble un sanniasi, em donaria una pedra que em faria ric.
El sanniasi va rebuscar a la seva bossa i va treure una pedra.
- Probablement es referia a aquesta. La vaig trobar en el bosc ahir. Te la pots quedar si la vols.
L'home es va quedar mirant la pedra sorprès. Era un diamant enorme, el més gran del món.
Va passar la nit donant voltes al llit neguitós. A l'alba, va despertar el sanniasi i li va dir:
- Dóna'm la riquesa que et permet desprendre't d'aquest diamant.
He pensat en aquesta història hindú en meditar l’evangeli d’aquest cap de setmana. Jesús critica els rics. Els critica molt durament, com ho feia sant Jaume a la carta que vàrem llegir a l’Eucaristia de fa quinze dies. Els critica més durament del que solem fer avui els cristians.
I és que els rics ho tenen difícil per aconseguir el Regne, perquè ningú no pot servir dos senyors. Si et preocupen les teves riqueses, tens el cor robat. O es té riquesa interior o es té riquesa exterior. Només qui no és esclau de les riqueses té la llibertat interior necessària per servir Déu i per ocupar-se dels germans més necessitats.
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada