Bisbe i Màrtir, Servidor dels Pobres
Diumenge passat a St. Pere del Vaticà el Papa Francesc va canonitzar un màrtir molt estimat a tot Amèrica, el primer arquebisbe màrtir d’aquell continent i el primer sant d’El Salvador. Sant Òscar Arnulf Romero i Goldámez (15.8.1917 Ciudad Barrios – 24.3.1980 El Salvador) fou Arquebisbe de San Salvador els darrers tres anys de la seva vida.
Pastor en diverses parròquies de seu país i el 1970 fou ordenat bisbe auxiliar de San Salvador, elegint el lema “Sentir amb l’Església”. Li costava adaptar-se a les directrius pastorals renovadores, i fou nomenat bisbe de Santiago de María el 1974. Fou allà on va començar a enfrontar-se a la dura realitat de la injustícia social, especialment després de l’assassinat d’uns camperols amb infants. Tres anys més tard, el 1977, Pau VIè. l’elegí com a Arquebisbe de San Salvador. S’incrementaven el clima de violència, les persecucions i arbitrarietats del govern i l’exèrcit, i l’opressió del poble senzill. I fou l’assassinat del seu sacerdot P. Rutilio Grande, que desvetllà en ell una gran valentia per la defensa dels drets humans, dels pobres i dels oprimits. La seva humilitat i coratge són una crida a la conversió, al compromís i a l'acció. S’ha parlat d’ell com d’un revolucionari de l’amor cristià. Fou un valent defensor dels pobres i desemparats, i divulgava l’Evangeli i la doctrina social de l’Església, amb compromís arriscat que no agradava als poderosos, a través de les seves homilies setmanals des de la Catedral i radiades, que es feren molt famoses, on condemnava els assassinats i les tortures, i on exhortava el poble a treballar per la pau i el perdó, i per una societat més justa.
Mentre celebrava missa, a la Capella de l’Hospital Divina Providència, fou abatut d’un tret al cor per un franctirador assassí, el 24 de març de 1980 (que ara és el dia de la seva festa) i amb la seva mort lliurada va culminar una vida dedicada al servei dels seus germans, com a sacerdot i bisbe. Ell deia: “Això vol l'Església: inquietar les consciències, provocar crisi en l'hora que viu. Una Església que no provoca crisi, un Evangeli que no inquieta, una paraula de Déu que no aixeca butllofes -com diem vulgarment-, una paraula de Déu que no toca el pecat concret de la societat on s’està anunciant, quin Evangeli és aquest? Consideracions pietoses molt boniques que no molesten ningú, i així voldrien molts que fos la predicació”. Que St. Òscar Romero, St. Romero d’Amèrica, ens continuï “inquietant” perquè visquem i prediquem amb major coherència l’Evangeli de Jesús i l’opció preferencial pels pobres!
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada