DIUMENGE XXVII DE DURANT L’ANY
7 d’octubre 2018
Cal plantejar-se una qüestió: Quin és pla de Déu per a tota persona? Quin és el pla de Déu sobre la unió?
Els primers capítols del Gènesi ens fan veure que la vida de l'home no és plena, si ell és únicament el dominador de la natura. Necessita relacions d'igual a igual: relacions personals. Per això, Déu els posa acompanyats, de costat.
La reacció serà de joiosa sorpresa en trobar-se amb algú amb qui compartir la vida, a qui poder estimar i per qui sentir-se estimat.
Totes les parelles, sigui quina sigui la vostra edat, sentiu-vos interpel·lats per la paraula de Déu i moguts a recordar que hi va haver un moment de la vostra vida que vau experimentar aquesta sensació de sentir-vos fets l'un per a l'altre: això que en diem l'enamorament. És un bon moment avui per donar-ne gràcies a Déu. Perquè són moltes les coses que heu fet junts, són moltes les alegries i les penes que heu compartit. I són moltes les coses que no existirien, si vosaltres no us haguéssiu estimat i casat o viscuts plegats. Val la pena que en doneu gràcies a Déu.
Però tots sabem també, que hi ha moltes parelles que, per diferents raons, han fracassat. S'han separat o segueixen vivint dessota d'un mateix sostre, però ja no s'estimen, amb totes les conseqüències negatives per a ells i els fills.
L'ideal de Déu, expressat per aquelles paraules de Jesucrist, és que no es trenqui mai la comunitat de vida entre els esposos. Aquest és l'ideal.
L’Amor matrimonial seria el signe de l'amor amb que Ell ens estima a nosaltres. Un amor sense egoisme, un amor que no s'apaga mai, malgrat que la nostra resposta, de vegades, sigui fluixa o inexistent.
Per això, el matrimoni cristià, no és mai cosa de dos, sinó de tres: Déu hi intervé per donar-hi sentit i consistència. Aquest és l'ideal que ens presenta Jesús. Cal reconèixer que aquest ideal no sempre és fàcil de complir. Però recordem que no hi ha cap ideal de Jesucrist que sigui fàcil de complir: és fàcil estimar els enemics? és fàcil perdonar sempre? o és fàcil preferir ser pobre, que ric? No, no ho és gens de fàcil. Però els cristians hem d'estar convençuts que un món que realitzés tots els ideals de Jesús, seria realment el món de Déu: és a dir, el millor per a tota la humanitat. I que val la pena que ens esforcem, encara que costi, per anar-lo fent realitat.
Com a cristians, ens cal tenir sempre la mirada de Jesús. En la història d'algunes parelles es donen, de vegades, situacions dramàtiques. I mantenir la fidelitat en aquestes situacions és una cosa heroica. I no tothom troba la força per fer-ho. Per això, costa molt de creure que Jesús, que ha vingut a portar la salvació a tots els homes i dones, no pugui portar un raig de llum i d'esperança a les persones que es troben en aquesta situació. Com? És difícil saber-ho, perquè cada situació humana és molt complexa. Però aquestes persones han de ser conscients que Déu segueix estimant-les com a fills i filles seus i, si confien en Ell, les ajudarà a retrobar el sentit de la seva vida.
No deixem, doncs, de fer un racó al Senyor dins les nostres llars, sigui quina sigui la nostra situació, el Senyor que ha vingut a salvar tots els homes i dónes que confien en Ell, i que coneix què hi ha en el fons del cor de cada u.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada