"qui vulgui ser important..."

DIUMENGE XXIX DE DURANT L’ANY

21 d’octubre 2018

És legítim que els polítics s'esforcin per assolir el poder que els permeti dur a terme el projecte que ells consideren millor per a la societat que volen representar i liderar. Per desgràcia, el poder és llaminer i crea dependència. Per això a vegades l'únic projecte d'alguns polítics és mantenir o recuperar el poder a tota costa. És el que els va passar als fills de Zebedeu. Havien entès ben poca cosa del projecte de Jesús, però, tan bon punt van ensumar que podia haver-hi poder a repartir, es van postular com a candidats. l això va despertar les ires dels altres deu, que també tenien les seves aspiracions. L'actitud de servei que Jesús reclama als seus deixebles, i especialment als que tenen fusta de 'líders, genera unes dinàmiques totalment diferents. En comptes de polèmica, col·laboració; en comptes de rivalitat, confiança; en comptes d'acusació, diàleg; en comptes de conflicte, acord. 

A l’evangeli Jesús ens diu que ha vingut a servir i no pas a ser servit. Enfront la petició del fills del Zebedeu que esperaven un messianisme reivindicatiu de poder, Jesús els parla d’un messianisme de donació i servei. Aquest és el sentit de la vertadera autoritat cristiana. Encara avui el Papa, màxima autoritat de l’Església, és nomenat «el servent dels servents de Déu», i així ha de ser en tots els pastors i fidels que exerceixen responsabilitats en l’Església.

Servir no és només treballar. Es pot treballar per força o amargat. Aquest no és el servei cristià de l’evangeli. Servir és mirar la persona i és fer quelcom per algú que es considera germà. Servir és estar amb els ulls ben oberts per veure en què puc ajudar, com puc donar un cop de mà, com puc donar alegria a qui tinc prop meu. Servir és atendre els altres en la nostra professió, amb delicadesa i afecte. És saber somriure en el despatx, en el taller, en la feina, darrera una finestra o d’un taulell. Servir és passar de fer la meva i estar sempre amatent a ajudar, a fer un favor a l’altre, especialment al més feble. Siguem acollidors de tantes famílies desplaçades del seu país que fugen de la fam i la misèria o de la guerra. Ajudem-los en la mesura que puguem.  

Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu allò que és de Déu

DIUMENGE XXIX DURANT L’ANY

22 octubre 2017

Jesús, amb la seva resposta, estableix una escala de valors, en la qual Déu ocupa el primer lloc: "Retorneu al Cèsar allò que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu". 

Amb aquestes paraules Jesús ens vol dir dues coses: que hi ha una tasca humana a fer, però que cal subordinar-ho tot a la voluntat de Déu. 

Cal treballar per transformar el món. La fe no ens eximeix d'aquesta tasca. Al contrari, ens hi impulsa, però sempre en la direcció del projecte de Déu. Que d’aquí no se n’extregui l’excusa de que la fe ha de quedar tancada a la sagristia. Quina serà sinó la llavor de Déu plantada en el cor del cristià la que transformi el món en el seu Regne?

No oblidem que col•laborar en el creixement del bé comú és una molt bona manera de donar glòria a Déu.

També ens fa veure que Jesús rebutja la hipocresia: actuar de mala fe, aparentar allò que no som, l'engany encobert... La hipocresia destrueix la fraternitat humana. Per això Jesús la rebutja frontalment. 

L'eucaristia és un bon moment per demanar al Senyor un cor net, transparent, capaç de treballar per al bé comú, sense segones intencions.

ens refaci amb el seu obrar misericordiós

16 octubre 2016

diumenge XXIX durant l'any

El Papa ens diu que «Déu té memòria, no és un desmemoriat. Déu no ens oblida, sempre ens recorda. Pensa en mi, Déu es recorda de mi. Jo estic en la memòria de Déu». En aquest Any Jubilar, hem d’aprofundir en la convicció que l’oració és un endinsar-se en la memòria de Déu, permetre que Ell ens pensi, ens recordi. I ens refaci amb el seu obrar misericordiós.

Quan ens plategem la utilitat de l’oració, podem caure en l’error de creure que la seva eficàcia es recolza en el fet que es compleixin tots els nostres desitjos. Com si, pel fet d’observar una sèrie de requisits, poguéssim aconseguir de manera gairebé automàtica el compliment de la nostra voluntat. L’oració no és perquè Déu ens estimi més, ja que no ens pot estimar encara més. Hem de resar, no perquè Ell estigui al nostre servei, sinó per deixar-nos modelar per Ell. No resem perquè ens substitueixi en la recerca de solucions per als nostres problemes, sinó perquè ens ajudi a viure’ls des del seu amor i la seva gràcia. L’oració és, en definitiva, expressió de la nostra confiança, de la nostra convicció de saber-nos estimats i acompanyats pel Déu de la misericòrdia.

Ha vingut a donar la seva vida

Quan estudiem matemàtiques, tots sabem que un problema mal plantejat no pot donar mai una solució correcte.

Això també es vàlid per a la nostra vida: si en fem un mal plantejament, no obtindrem mai resultats satisfactoris. Mai.

I cal dir que, en la nostra època, on els mitjans de comunicació criden tan fort i, sovint tan desorientadors, fàcilment ens poden induir a error.

No obstant, hi ha una llum que ens pot ajudar a fer un plantejament correcte de la nostra vida: aquesta llum és l'Evangeli, la Bona Notícia de Jesús.

La pretensió de Jaume i Joan, que ambicionen els primers llocs en el Regne de Jesús, "Seure a la dreta i a l'esquerra", significa voler ocupar els llocs principals, els de més poder.

Però Jesús els diu que estan equivocats, que això és un mal plantejament de la seva vida. Perquè els fruïts de l'ambició sempre són negatius: per a un mateix i per als altres.

L'ambició humana sempre es mala consellera. Per això Jesús presenta un
nou enfocament de la vida: "Qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor", "com el Fill de l'home que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres, i a donar la seva vida".

Lectures del proper diumenge,

25 d'octubre: Diumenge XXX de durant l'any
- Jeremies 31,7-9: Cecs i coixos, els faré tornar consolats.
- Hebreus 5,1-6: Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.
- Marc 10,46-52: Rabuni, feu que hi vegi.

ACOSTA'T A L'EVENGELI

L'equip coordinador de l'Acostat es reunirà dimarts a les 8 del vespre per preparar els materials pels grups de cara el proper advent.

XXI Jornades de Formació i Animació Pastoral

Arxiprestats Garraf, Vilafranca, Anoia i Piera- Capellades
Sala Mn. Vinyeta, Rectoria Vilafranca
de 21:30 h a 23 h, el 19-22 d'Octubre
"Sta Teresa; Misericòrdies Bíbliques; de Pau VI a Francesc; l'Església moment
actual."
Viqui Molins, religiosa
Javier Velasco, biblista
Bernabé Dalmau, monjo
F. Romeu, capellà-periodista