En totes les enquestes que es fan sobre les institucions que mereixen confiança en el nostre país, l'Església apareix als últims llocs, de vegades a l'últim. I això, als qui ens l'estimem, ens causa dolor, i a d'altres els fa sentir més desafecció.
No és el moment per fer una anàlisi d'aquest fet. El que sí és veritat, és que, a l'estructura i a l'àmbit més públic i en determinats temes, l'església té molt a revisar, a pensar, a dialogar, a valorar i a reformar. I això amb una certa urgència. Com també, cada u de nosaltres com a homes i dones d'Església hem de seguir amb més fidelitat i ser més coherents amb el que diem que som i a qui pertanyem.
L'Església, certament, ho sabem ben bé, està formada per homes i dones de carn i ossos, amb les nostres febleses, signe del nostre egoisme, però també, amb les nostres fortaleses, signes de la presència de l'Esperit promès i infós per Jesús.