dimecres, 28 de juny del 2017

venim de Pere i Pau

En totes les enquestes que es fan sobre les institucions que mereixen confiança en el nostre país, l'Església apareix als últims llocs, de vegades a  l'últim. I això, als qui ens l'estimem, ens causa dolor, i a d'altres els fa sentir més desafecció.

No és el moment per fer una anàlisi d'aquest fet. El que sí és veritat, és que, a l'estructura i a l'àmbit més públic i en determinats temes, l'església té molt a revisar, a pensar, a dialogar, a valorar i a reformar. I això amb una certa urgència. Com també, cada u de nosaltres com a homes i dones d'Església hem de seguir amb més fidelitat i ser més coherents amb el que diem que som i a qui pertanyem.

L'Església, certament, ho sabem ben bé, està formada per homes i dones de carn i ossos, amb les nostres febleses, signe del nostre egoisme, però també, amb les nostres fortaleses, signes de la presència de l'Esperit promès i infós per Jesús.


També Pere i Pau eren homes plens de febleses, però van ser cridats pel Senyor i guiats pel seu Esperit a donar cohesió, orientació i empenta a les comunitats de cristians, a les petites esglésies locals que constituïen al la que començava a ser gran Església. I van posar tot el seu esforç en ser fidels a aquest crida. Pere, des de la seva condició de senzill pescador, amb les seves inoportunes rauxes, vergonyoses traïcions i mostres de tradicionalisme legal, però també amb privilegiats cops de gràcia afirmant la messianitat de Jesús i el seu amor entranyable a Ell, que el va portar a lliurar la seva vida. Aquests aspectes darrers són el que han fet que el considerem i venerem com a sant.

Pau va estar cridat des de la seva condició de farisaic i constant perseguidor de cristians, i enmig de la consciència de les seves febleses  que, com ell mateix deia, li feien "obrar el mal que no volia i que el portaven a escapolir-se del bé que volia fer", però, tanmateix, amb actitud disponible i amb una vivència real de la fortalesa del Crist que li era infosa al llarg del seus viatges cap a les diverses comunitats cristianes. Això darrer és el que ha fet que el considerem i el venerem com a sant.

Amb la vista posada en Pere i Pau, els que ens sentim església hem d'obrir-nos més, enmig de les nostres grans i petites febleses, a la força de l'Esperit perquè l'Església sigui i aparegui més santa i menys pecadora i pugui ser, com diu aquella pregària eucarística, "testimoni de veritat i llibertat, de justícia i de pau, on tothom hi pugui trobar l'esperança que mor".

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© La Veu de Santa Maria
Maira Gall