SANTÍSSIMA TRINITAT
11 juny 2017
La imatge que jo em faci de Déu condicionarà tota la meva vida. No viu igual aquell que s'imagina Déu com un jutge dur, sever, exigent, que aquell que se l'imagina com un Pare que estima. Fins i tot la nostra conducta envers els altres queda marcada per la imatge que tenim de Déu. Quina idea tinc de Déu? N'hi ha que se l'imaginen com un personatge poderós que ens vigila des del cel estant, per poder-nos castigar si desobeïm les seves lleis. Altres, se l’imaginen com una mena de "gran motor", que ho fa anar tot i que ens mou a nosaltres com si fóssim titelles. O altres pensen que és algú a qui podem utilitzar perquè ens resolgui els problemes, o per posar-lo a favor nostre quan tenim conflictes amb algú.
Però tot això són únicament idees nostres, massa humanes, que no responen a la realitat. Solament les Escriptures, que és allà on Déu se'ns revela, ens poden donar l'autèntica imatge de Déu:
"un Déu compassiu i benigne". Inspira tanta confiança, que Moisès s'atreveix a dir-li: "Vingueu vós mateix a acompanyar-nos". I Ell accepta, i es fa present enmig del seu poble: es fa un Déu proper. "El Déu de l'amor i de la pau", que és "gràcia" i "do", és a dir, regal gratuït. Ell se'ns dóna a canvi de res. Quina sort, la nostra! I Jesús ens diu fins on ha arribat l'amor del Pare que "estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell".
Cal reconèixer que la imatge de Déu que ens transmeten les Escriptures és impressionant: un Déu proper, ple d'amor i de preocupació per a cada un de nosaltres i respectuós de la nostra llibertat.
Això ens ha de fer descobrir que l'únic mòbil de la nostra fidelitat ha de ser l'amor i no pas la por. Nosaltres hem de ser fidels. Però hem de ser fidels perquè estimem, perquè estem agraïts i no pas perquè tinguem por.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada