DIUMENGE III DE PASQUA
30 abril 2017
El poblet d’Emaús no ha esta identificat amb certesa, però tampoc cal, perquè representa en realitat qualsevol lloc o espai buscat o enyorat. En realitat el camí d’Emaús és el camí de tot cristià i, encara, el de cada home o dona. Un camí en què Jesús ressuscitat es fa company de viatge per encendre en els nostres cors el caliu de la fe i de l’esperança i compartir el pa de la vida eterna, el seu propi cos i persona. En la conversa dels deixebles amb el desconegut viatger, impacta l’expressió que l’evangelista Lluc posa en boca d’un d’ells: «Nosaltres esperàvem...» (24,21). Aquest verb en passat ho diu tot: nosaltres crèiem, nosaltres esperàvem, l’havíem seguit però... tot s’ha acabat. Curiosament la referència que fan a Jesús de Natzaret, que s’havia demostrat profeta poderós en obres i en paraules, és per suggerir que ell, el seu mestre admirat, també havia fracassat.
¿Què és el que havia fracassat en realitat en les seves vides: la fe, la confiança en algú, una simple il•lusió...? Fa uns mesos s’estrenà la pel•lícula «Silenci» de Martin Scorsese, que exposa de manera punyent aquesta situació. També és un drama, en cert sentit, la indiferència i atonia de persones en altre temps creients i practicants que, sense reflexionar sobre la seva situació, s’han anat allunyant també i necessiten algú que se’ls acosti i els comenci a parlar.
