El cep, la saba i la poda

DIUMENGE V de PASQUA

29 d’abril 2018

La paràbola del cep i les sarments és un encertat recurs literari per posar en relleu la necessitat del cristià de romandre unit a Crist. El vinyater és el Pare que ha plantat en aquest món el tronc de cep autèntic (Crist, el Senyor), que té el vigor i la frescor de transmetre la saba de l’amor de Déu a tots els qui creuen en ell i el segueixen. Solament aquest tronc posseeix la capacitat de generar vida, de transformar-la, de reverdir el que està sec i de reflorir allò que està marcit. És la saba del propi Esperit de Déu, l’amor que tot ho sana i perfecciona. La voluntat i la glòria del vinyater és que les sarments donin bons fruits i, per això, que no es desvinculin del tronc. El text ho tradueix en ser deixebles de Jesús. Això significa acollir cordialment les seves paraules, reconèixer la seva presència invisible, recelar de les pròpies forces, callar i pregar, permetre que ell tingui una última paraula, que arribi la saba de la seva pau regeneradora. Un altre aspecte interessant de la paràbola és el fet que el vinyater poda i neteja les sarments que donen fruit perquè encara en donin més. Estar units al tronc per donar bons fruits implica també un exercici de discerniment sobre els propis pensaments, sentiments i emocions. Confrontar-los amb els valors de l’Evangeli, amb la mateixa vida de Jesús. La poda no danya ni mutila l’arbre, sinó que l’enforteix perquè produeixi fruits de més bona qualitat.

Romandre units al Ressuscitat implica que la seva paraula quedi ben agafada al cor i a la ment. I també l’adhesió a Ell per la fe i la concreció amb obres en el dia a dia, vivint tant allò que ell va viure com allò que ell va ensenyar.

L’Eucaristia ha de reforçar la nostra fe personal i comunitària per viure més i més inserits al Crist ressuscitat-Cep veritable i perquè les nostres comunitats parroquials siguin fruitoses, uns bons llocs d’amor i de veritat, de llibertat, de justícia i de pau, perquè tothom hi trobi motivacions i horitzons per viure i esperar.

El Camí

Al final de l’últim sopar, els deixebles comencen a intuir que Jesús ja no estarà molt de temps amb ells. La sortida precipitada de Judes, l’anunci que Pere el negarà molt aviat, les paraules de Jesús parlant de la seva propera partida, els ha deixat a tots desconcertats i abatuts. Què en serà d’ells?

Jesús capta la seva tristesa i la seva torbació. El seu cor es commou. Oblidant-se de si mateix i del que l’espera, Jesús mira d’animar-los: «Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi». Més tard, en el curs de la conversa, Jesús els fa aquesta confessió: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi». No hem d’oblidar-ho mai.

«Jo sóc el camí»
El problema de molts no és que visquin extraviats o desencaminats. Senzillament viuen sense camí, perduts en una mena de laberint: caminant i desfent els mil camins que, des de fora, els van indicant les consignes i les modes del moment.

¿I què pot fer un home o una dona quan es troba sense camí? A qui es pot adreçar? On pot acudir? El que camina seguint els passos de Jesús podrà continuar trobant-se amb problemes i dificultats, però està en el camí encertat que condueix al Pare. Aquesta és la promesa de Jesús.

«Jo sóc la veritat»
Aquestes paraules contenen una invitació escandalosa a les oïdes modernes. I, no obstant, també avui hem d’escoltar Jesús. No tot es redueix a la raó. El desenvolupament de la ciència no conté tota la veritat. El misteri últim de la realitat no es deixa atrapar per les anàlisis més sofisticades. L’ésser humà ha de viure davant el misteri últim de la seva existència.

Jesús es presenta com a camí que condueix i s’acosta a aquest Misteri últim. Déu no s’imposa. No força ningú amb proves ni evidències. El Misteri últim és silenci i atracció respectuosa. Jesús és el camí que ens pot conduir a confiar en la seva bondat.

«Jo sóc la vida»
Jesús pot anar transformant la nostra vida. No com el mestre llunyà que ha deixat un llegat de saviesa admirable a la humanitat, sinó com algú viu que, des del més profund del nostre ésser, infon en nosaltres un germen de vida nova.

Aquesta acció de Jesús en nosaltres es produeix gairebé sempre de forma discreta i callada. El mateix creient només n’intueix una presència imperceptible. A vegades, però, ens envaeix la certesa, l’alegria incontenible, la confiança total: Déu existeix, ens estima, tot és possible, fins i tot la vida eterna. Mai entendrem la fe cristiana si no acollim Jesús com el camí, la veritat i la vida.

José Antonio Pagola

Traductor: Francesc Bragulat

El Camí, la Veritat i la Vida

DIUMENGE V DE PASQUA

14 maig 2017

Tot i que la nostra casa definitiva és al cel, el Senyor desitja que col·laborem amb ell per tal que aquesta terra ja comenci a ser l'avantsala del cel. És la millor manera d'anar-nos-hi preparant. 

Nosaltres som fills de Déu: per això ens vol al seu costat. I el desig de Déu, com el de tots els pares, és que ens assemblem a ell, que tinguem els mateixos criteris, els mateixos anhels, que estimem i valorem les mateixes coses. 

A Déu no l'hem vist mai. Però Jesús ens ha dit: "Qui em veu a mi, veu el Pare". Veient-lo a ell, podem saber com és el Pare. 

Si volem que la terra sigui l'avantsala del cel, hem de seguir les petjades de Jesús que, segons ens ha dit ell mateix, és "el Camí, la Veritat i la Vida". 

Jesús és, doncs, el nostre punt de referència. Jo seré de veritat fill de Déu en la mesura que m'identifiqui amb Jesús, que va passar pertot arreu fent el bé i estimant.

...una terra nova!

Jesús ens senyala el camí per renovar-ho tot: que ens estimem els uns als altres: «Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres».

L'amor estimula allò de millor que hi ha en la persona humana. I el Bé es va estenent i va renovant la terra. I encara que els problemes siguin immensos, esforcem-nos-hi amb esperança. 

No tinguem moral de derrota, perquè llavors es perd l'estímul per lluitar. No siguem d'aquells que sols critiquen, però no mouen un dit. Potser no depèn de nosaltres eliminar tot el mal del món. Però sí que depèn de mi, augmentar-lo. Doncs, no l'augmentem!! 

I fem alguna coseta més. Recordem les paraules d'Albert Schweitzer, que, parlant dels problemes immensos del Tercer Món, deia: «La diferència que hi ha entre el que caldria fer i el que tu pots fer, és la mateixa que hi ha entre l'oceà infinit i una gota d'aigua. Però, d'aquesta gota, depèn que visquis o no a l'altura de persona humana». 

Posem-hi la nostra goteta: estimem de veritat, tal com ens ha dit Jesús. La resta ja la farà el Senyor. 

El seu Esperit no resta inactiu: treballa en el cor de molts homes i dones de bona voluntat, que també aniran portant la seva gota d'aigua. «Jo faré que tot sigui nou» -ens ha dit el Senyor. Ens ho hem de creure. Jesús no ha ressuscitat en va. S'ha d'anar notant, a través nostre, la seva influència.

Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit

La nostra experiència ens diu que, de tant en tant, se'ns enfonsen certes il·lusions, certes esperances. Se'ns en van per terra certs projectes que ens havíem fet, I potser ens sentim frustrats. 

Ens costa d'entendre que aquestes pèrdues no són tal, sinó guanys: són la condició per donar fruit. Altrament, només donaríem fulles: potser moltes fulles, però sols això, fulles, no fruit. 

El Senyor, que ens estima, sap el que es fa: ens esporga per tal que donem més fruit. No ens han de fer por els fracassos, les decepcions, les dificultats: tot és do de Déu, tot és gràcia, que ens ajuda a créixer, perquè ens vinculen més íntimament a Jesús i fan que la saba vivificant, que és el seu Esperit, circuli més plenament dins nostre.

Lectures del proper diumenge, 10 de maig

DIUMENGE VI DE PASQUA

Fets 10,25-48: El do de l’Esperit Sant ha estat vessat fins i tot sobre els qui no són jueus.

1 Joan 4,7-10: Déu és amor.

Joan 15,9-17: Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.

TROBADA A MONTSERRAT

10è ANIVERSARI DIÒCESI DE SANT FELIU DE LLOBREGAT:

El proper diumenge 17 de maig, a les 5 de la tarda, a la Montserrat. Ens hi trobarem totes les parròquies de la diòcesi amb motiu del 10è aniversari i per rebre les conclusions de la revisió feta per encarar la vida diocesana en els propers cursos. Per aprofitar el dia l’autocar sortirà de l’estació a les 10:15h i costarà 10€. Us podeu inscriure a la sagristia.

Més informació

INTENCIONS

Pregarem pels difunts en la celebració de la Missa:

Dissabte 2: ànimes;

Diumenge 3: 12’00: ànimes;

Dilluns 4: ànimes;

Dimarts 5: Francisco Requena;

Dimecres 6: ànimes;

Dijous 7: ànimes;

Divendres 8: ànimes;

Dissabte 9: ànimes;

Diumenge 10: 12’00: Oriol Papell (1er aniv.).

 

_________________
Fotografia de Squaio