diumenge XV durant l'any
16 juliol 2017
La Paraula és un do de Déu. Per tant, Ell la dóna generosament. I confia que donarà fruit. El profeta Isaïes parla de «retorn» d’aquesta paraula cap al Senyor, que es pot referir a la relació nova i cada vegada més rica amb Déu i amb els germans que van adquirint la persona i la comunitat que acullen la Paraula amb cor obert.
Isaïes convida a recordar el valor de la Paraula de Déu en la vida de l’Església. És venerada com el propi Cos del Senyor.
Juntament amb l’Eucaristia és el Pa de Vida que alimenta la vida dels fidels.
És la regla suprema de la fe. A través d’ella podem sentir la veu de l’Esperit. És una Paraula viva i eficaç a través de la qual el Pare ens ve a trobar i entra en diàleg amorós amb nosaltres, els seus fills i filles (cf. Vaticà II, Constitució dogmàtica sobre la revelació divina, núm. 21).
Per això ens disposem cada diumenge a escoltar-la religiosament per tal que ressoni en el nostre cor, arreli en nosaltres i produeixi el fruit que el Sembrador espera. Això demana, sens dubte, educar-nos en la capacitat d’escoltar. I també en l’art de saber proclamar de tal manera que s’ajudi a tot aquell qui escolti a acollir la Paraula. I a entendre que, quan es proclama la Paraula, és el mateix Crist el qui parla a la seva comunitat.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada