dissabte, 14 de gener del 2017

Setmana de pregària per la unitat dels cristians I

Les Esglésies i Comunitats Cristianes no catòliques

1. LES ANTIGUES ESGLÉSIES D'ORIENT 

Església copta a Amman
(Jordània)
Aquestes Esglésies són les que ja hem explicat abans que es van separar de l'Església única arran de les discussions cristològiques del segle V. En el Concili de Calcedònia (any 451), es va definir que Jesucrist era veritable Déu i veritable home, i diverses Esglésies no van acceptar aquesta afirmació de fe, o bé perquè consideraven que Jesús no era plenament Déu, o bé perquè consideraven que no era plenament home, i es van separar de l'Església única. Val a dir que en aquesta separació hi van influir, a més de les divergències teològiques, la situació política i l'afany d'independència del poder de l'emperador i dels patriarques. També cal dir que sectors d'aquestes Esglésies es van reincorporar a l'Església catòlica en èpoques posteriors, tot i mantenir els seus ritus litúrgics propis. Aquestes Esglésies que es van constituir en aquella època són set: 

  • Església apostòlica i catòlica assíria de l'Orient 
  • Església copta ortodoxa 
  • Església ortodoxa etiòpica 
  • Església ortodoxa eritrea 
  • Església síria ortodoxa d'Antioquia 
  • Esglésies síries ortodoxes malankars 
  • Església apostòlica armènia 


2. ESGLÉSIES ORTODOXES BIZANTINES

La segona ruptura eclesial va tenir unes conseqüències molt més fortes que la primera, ja que va implicar el conjunt de les Esglésies d'Orient, o sigui més o menys la meitat de tota la comunitat eclesial. 


Patriarca de Constantinoble
i Patriarca Ecumènic Bartomeu I,
primus inter pares.
Des del segle IV, les Esglésies situades a l'imperi romà d'Orient, amb capital a Bizanci, anomenada a partir d'aquells anys Constantinoble (l'actual Istanbul), començaren a tenir cada cop més poder, i més des del moment que Roma caigué en mans dels bàrbars. Això va provocar diversos conflictes al llarg dels segles, fins que al segle XI les divergències en alguns temes teològics i sobretot litúrgics van portar el Papa a voler obligar les Esglésies d'Orient a assumir la litúrgia romana, cosa a la qual es van negar. El delegat del Papa va deixar sobre l'altar de Santa Sofia de Constantinoble, el 16 de juliol de 1054, la butlla d'excomunió del patriarca de Constantinoble i de les Esglésies d'Orient. l vuit dies després, el sínode de l'Església de Constantinoble va respondre excomunicant el Papa. 

Des d'aleshores les Esglésies orientals es van organitzar en els quatre antics patriarcats dels primers segles: 
  • Patriarcat de Constantinoble 
  • Patriarcat d'Alexandria 
  • Patriarcat d'Antioquia 
  • Patriarcat de Jerusalem 

l a aquests s'hi van afegir cinc patriarcats d'origen més recent: 
  • Patriarcat de Moscou 
  • Patriarcat de Sèrbia 


Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© La Veu de Santa Maria
Maira Gall