dissabte, 7 de gener del 2017

el Raïm de la Sort


Joan Ferrés Prats

Tenim molt clar el ritual amb el que hem de donar la benvinguda al nou any: cal tenir a punt dotze grans de raïm, i fer coincidir la ingesta de cadascun amb cadascuna de les dotze campanades. Es esforcem a fer-ho bé, perquè de la fidelitat al ritual en depèn entrar amb bon peu en el nou any.

Potser seguim el costum tradicional de la nit de cap d’any sense saber quan i com va començar aquest ritual popular. Sembla que va ser l’any 1909, a Alacant. Aquell any hi havia hagut una gran collita de raïm. Els empresaris no sabien com donar sortida a una producció tan gran i van promocionar el ritual de les campanades acompanyades del raïm, un ritual que, segons sembla, ja es coneixia a finals del segle XIX, però que no havia arrelat popularment. És evident que si als empresaris del raïm els va funcionar l’estratègia va ser perquè van saber escampar la creença que portava bona sort.

En definitiva, un dia uns empresaris enginyosos es va decidir a promocionar una afortunada estratègia comercial i avui no podem concebre la celebració de la nit de cap d’any sense la ingesta del raïm. I no sola a Espanya, també a bastants països sud-americans i fins i tot al sud d’Austràlia. Tractem de ser fidels al ritual de la sort per no veure compromesa la nostra felicitat en el nou any.
Per descomptat que com a cristià no tinc res en contra d’aquesta tradició, fins i tot no tinc cap problema a compartir cada cap d’any el ritual dels raïms de la sort amb la família i els amics. Ho faig, però, amb humor i distanciament, com si es tractés d’un joc. I intento tenir ben present que la felicitat del nou any no depèn de la fidelitat al ritual del raïm, sinó de la meva capacitat de perllongar durant tot l’any l’experiència del Nadal, és a dir, de seguir acollint Jesús com a única Llum que fa fora les tenebres de la meva vida.

Joan Ferrés Prats

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© La Veu de Santa Maria
Maira Gall