Em va agradar molt com Mn. Ramon Prat i Pons resumia en 3 punts la seva ponència sobre “el teu –el nostre- compromís transforma el món” en la IV Trobada de Càritas Catalunya celebrat a Lleida el passat dia 14 d’abril de 2018.
Ell demanava als voluntaris de Càritas, i avui ho podem demanar a tots els seguidors de Jesús, tres actituds interiors que es corresponen en 3 exercicis del nostre cos, a tres passos necessaris per viure una fe compromesa: Obrir els ulls, eixamplar el cor i moure les cames.
Crec que no necessiten gaires explicacions: veure què passa al nostre entorn, Eixamplar el cor amb la mirada de l’Evangeli, contemplant Jesús de Natzaret, el primer voluntari de Càritas que dóna la vida fins a la mort, i finalment “moure les cames”: posa’t en moviment, actua... Aquest triple moviment ens recorda molt els tres passos de quan mirem o revisem la nostra vida a la llum de l’Evangeli: veure, jutjar i actuar.
La festa del Corpus tradicionalment va lligada amb el nostre compromís d’estimar els germans. La col·lecta que es fa té aquesta finalitat. El dia que fem memòria del lliurament de Crist no podem fer altra cosa que posar en acció el nostre lliurament als germans d’una manera compromesa.
Les espècies eucarístiques, a les quals venerem i són motiu d’adoració, són l’expressió d’un lliurament: el cos entregat, la sang vessada. ¿Per què no aplicar les tres actituds de les quals hem parlat tot contemplant “el sant misteri del gloriosíssim Cos sagrat i de la Sang preciosa”? Provem de fer-ho: Obrim als ulls i contemplem el Crist entregat. És la plenitud d’un estil de fer que arrenca des del seu naixement, esdevingut entre palles de pessebre. Ha proclamat benaurats els petits i pobres, ha donat la mà als postrats, ha donat salut i consol, ha rentat els peus, ha vingut no a ser servit sinó a servir i donar la vida. Aquest és el Crist que ens ha robat el cor. Aquest és el Crist a qui adorem i servim.
Davant la seva presència eucarística, eixamplem el cor. Contemplem la tendresa de Déu: el mòbil de tot el que fa per a nosaltres és l’amor: “Déu ha estimat tant el món que li ha donat el seu Fill”. “Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor”. Per això podem tenir el cor eixamplat, ni que passem per dificultats i tribulacions, ni que passem els nostres deserts i Getsemanís, quan la nostra acció és difícil, quan manquen recursos... Amb llàgrimes als ulls podem cantar a l’Amor que ens enamora. Aquest és el nostre secret, el que és capaç de moure el món, de transformar-lo.
D’aquí –de la fe en Jesús lliurat per nosaltres-arrenca el nostre compromís que transforma el món. Aquesta transformació és l’acció de l’Esperit que ens “mou les cames”, i els braços i les mans i tot el nostre cos i esperit. Aquest moviment de tot el nostre ésser ens fa actius, generosos, ens fa ser voluntaris, ens fa ser persones amb cor, empreses amb cor, escoles amb cor... Ens fa visitar malalts, ens fa fer coses per als altres, ajudar Càritas amb el nostre suport econòmic...
Del misteri eucarístic arrenca el nostre compromís. I anem passant de fer un compromís a esdevenir persones compromeses. Un compromís que esdevé un imperatiu: “això us mano, que us estimeu els una als altres”. Un imperatiu que no és una càrrega feixuga: és tastar el Cel aquí a la terra.
Mn. Antoni Roca Roig,
Delegat episcopal de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat
Corpus 2018
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada